Avui fa 50 anys a l’hora de sopar la mare ens va dir que ens despertaria a mitja nit per veure un fet molt important: l’arribada de l’home a la lluna. Aleshores mai m’havien despertat a mitja nit, com a màxim a la nit de Sant Joan, la nit de Nadal i la de Cap d’Any eren nits que anava a dormir tard… però llevar-me a mitja nit… em sembla que mai ho havia fet.

Recordo que feia poc temps a casa els pares havien comprat el TV Vanguard en B/N que ens permetia veure un parell de cadenes: la normal i la UHF. L’arribada de l’home a la Lluna la veuriem en directe!

A l’hora convinguda tota la família ens vam plantar davant de la TV Vanguard i amb una imatge borrosa, no se sí per la qualitat de la imatge o que els ulls se’m tancaven, vam veure com s’obria la porteta de l’Apolo XI i sortia Neil Amstrong i baixava els graons de la nau fins arribar a la superfície de la Lluna… i  aleshores va fer el petit pas per l’home i el gran pas per la humanitat. Tots a casa vam aplaudir i vam sentir com altres veïns que també miraven la gesta també ho feien.

Abans de tornar a posar-me dormir vaig aixecar els ulls cap a la Lluna, i vaig veure com em feia l’ullet.

Juliol del 1969

PD: Dedico aquest post al pare i a la mare que en els moments importants de la Història sempre em van ensenyar a estar desperta!