És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d’una petxina,
So la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
– O la lluna que s’afina
En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d’una dolça metzina.

J. V. Foix 1953