(A partir del llibre Moments femenins de la humanitat de Pilar Godayol)

Safo (segles VII i VI aC)

La poeta grega Safo va néixer a Eressos, a la costa meridional de l’illa de Lesbos, però pràcticament sempre va viure a Mitilene, durant els segles VII i VI aC. Va camppondre poesia lírica, recollida segles més tard per lletrats alexandrins en nou llibres. És la poeta més rellevant de l’antiga Grècia i Roma. Només ha sobreviscut un terç de la seva obra.

[…]
Segurament ha estat una de les dones que ha fet vessar més tinta al llarg de la història d ela humanitat, per escandalosa, per transgressora, per haver estimat, per ser la primera poeta occidental.

[…]
Safo separa individualitat i col·lectivitat i construeix un jo que canta i plora, desitja i enveja, estima i odia.

[…]
Els poemaris de Safo versen majoritàriament sobre l’amor: els llaços que l’autora nua amb les donzelles; les lamentacions, perquè una d’elles fuig i es fa amiga d’una nois ordinària i rústega; els comiats, qua alguna es casa; els consols, quan troba a faltar l’amiga més volguda; l’estimació del germà i la filla. En la seva obra l’amor és representat amb tots el matisos. Tot plegat, mots que obren les portes de la poesia universal en clau femenina.