A l’octubre del 1999, enviava un mail al Director del Màster reflexionant sobre el tema del cafè, ja que els alumnes no paraven de demanar extres al coffee break que serviem a mig matí i tarda. Han passat molts anys i el Pablo encara recorda.

Avui he recuperat el mail i li dedico al Pablo aquesta entrada a la Catifa Voladora, per tot el que hem compartit, per tots els milers de mails que ens hem escrit: enviats i rebuts, amb o sense cafè.

De: Violant Martí
Per: Pablo – Director del Màster
Data: 22 d’octubre de 1999 a les 20:33
Assumpte: El cafè del Màster

Benvolgut Pablo,
Com a Director del Màster en Finances poso en coneixement alguns aspectes extradocents, i que tenen tanta importància com les classes, segons vas dir a la presentació del Màster.

He estat meditant sobre el tema coffee break que servim als nostres alumnes i penso que podriem realitzar un servei personalitzat de cafès, de manera que abans de cada classe, cada alumne podria anotar quin tipus de cafè vol: natural, mescla… i el seu origen: Jamaica, Colombia, Brasil, Libèria, Congo… Obviament hi haurà una altra entrada per si el volen curt, llarg, normal, cafeïnat o descafeïnat.

Tot i que els bons cafeters, opinen que el cafè cal prendre’l sol: sense llet ni sucre, hem pensat que no hi faltarà la llet, també de gran polèmica al despatx: llet de vaca, cabra, de soja, d’ametlles, vegetal… fresca, higienitzada, pasteuritzada, uperitzada, homogenitzada, condensada, en pols, concentrada, sencera, semidesnatada, desnatada, freda, calenta, tèbia, mig freda, amb tel, sense…

Respecte el sucre, ja et pots suposar que els terrossos actuals de sucre seran substituïts per sucre fi, granulat, candi, esponjat, de pa, de floret, de llustre… blanc, morè, dolç, menys dolç i gens dolç; sacarina amb pastilles, en pols i en gotes. Tot presentat en sobres, saquets, terrossos embolicats amb paper i amb nom del curs, bols i sucreres amb tota mena de sucres…

El servei de cafès, serà tan sensible que podrà fer cafès sols, tallats, cafès amb llet, capuccinos italians, el cafe amb el núvol de llet dels francesos, el cafè aigualit dels ianquis, el cafè turc… Hem pensat que inclús hi podria haver un saquet amb grans de cafè natural i torrat, per no parlar d’instal·lar una torradora i així poder gaudir de l’aroma del cafè mentre els alumnes van fent les classes.

Dins d’aquest context, no podriem oblidar el recipient on se serveix el cafè: tassa o got? Vet aquí el gran dilema dels cafeters i cafeteres. No passariem per alt aquest detall i ofeririem als nostres benvolguts alumnes l’opció de tassetes de cafè de porcellana xinesa, ceràmica, duralex, plàstic reciclable i per llençar… pels cafès sols, tot servit amb llur platet. Els gots de vidre i transparents, alts… pels cafès en llet… Les culleretes, tovallons de fil acabaran de completar el servei addient per la degustació òptima de tan preuada beguda com és el CAFÈ de les 11 i 20.

En tota aquesta històra del cafè hem obviat el cafè concert, el cafè teatre i el cafè cantat, ja que posariem alguns pofessors en una difícil situació i potser més d’un ja no li interessaria col·laborar. Com bé podràs comprendre també hem obviat el cafè irlandès, el cigaló (carajillo pels no normalitzats) donat que contenen alcohol i no està permès servir-ne en hores lectives.

Per tal d’oferir un clima òptim als nostre benvolguts alumnes, s’ha pensat de servir el cafè mentre s’escolta la cancó del J.L. Guerra Ojalá que llueva cafè en el campo. No sabem si parlar amb ell i modificar algunes estrofes de la cançó i adaptar-la al coffee break de les 11 i 20.

Violant

Pablo, gràcies per tot.

3/8 El Pablo des de Mallorca em recorda encara com ha de ser el cafè…