Centenari de les versions d’‘Els Pastorets’ de Josep M. Folch i Torres i Ramon Pàmies

La Vanguardia
Josep Playà Maset
25 Desembre 2016

Quan es parla de les tradicions cristianes, una de les més representatives a Catalunya és la d’Els Pastorets. Qui no ha sentit a parlar d’en Lluquet i en Rovelló? O de les converses d’aquests dos rabadans amb en Satanàs i en Llucifer? Els Pastorets es representen des de l’edat mitjana, però fa cent anys es van renovar i van agafar una nova embranzida que explica que actualment se’n facin a tot Catalunya 240 representacions al voltant dels dies de Nadal, a càrrec de 60 grups, amb participació d’unes 6.600 persones, entre actors, cantaires, músics i tècnics. Aquest any entre la primera representació a Ulldecona, l’11 de desembre, i la darrera, el 12 de febrer, al Vendrell, hi hauran passat uns 60.000 espectadors. “En el nostre món, dispers i egoista, apressat i destraler (…) Els Pastorets contenen una colla de valors –i no necessàriament els estrictament religiosos– que, encara ara, són fonamentals a la base de la nostra sociologia cultural”, ha escrit Joaquim Vila Folch.

Enguany és a més una temporada especial perquè se celebren els cent anys de l’estrena de la versió de Josep M. Folch i Torres al Coliseu Pompeia de Barcelona. I l’editorial La Galera ha reeditat Els Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús de Folch i Torres, en edició revisada pel seu fill Ramon Folch i Camarasa. Sobre l’origen d’aquesta obra s’acaba de publicar també Els Pastorets de Folch i Torres de Carme Tierz (Ed. Mediterrània). El llibre explica com al principi aquesta es feia a l’interior de les esglésies i era interpretada pels mateixos sacerdots, amb pastors i ovelles per tal d’explicar el Misteri de Nadal al poble inculte. El protagonisme del pastors i el seu caràcter còmic va fer que les representacions es traiessin de les esglésies. Sembla que no és fins al 1887 quan apareixen els primers Pastorets en català, els del pare Miquel Saurina. De fet sembla que van servir també per la versió que Frederic Soler, Pitarra, va estrenar al Romea el 1891. La seva versió protagonitzada pels pastors Garrofa i Pallanga va ser censurada per l’Església, no només pel to considerar massa groller, sinó també per l’heterodòxia dels duels verbals entre Satan i Sant Miquel. Però a nivell popular va triomfar fins a l’arribada de la versió de Folch i Torres, un encàrrec dels caputxins, que el va haver de fer en tan sols vuit dies.

Però aquest any és també el centenari de l’estrena a Mataró, a la Sala Cabanyes, d’una altra versió: L’estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Fa pocs dies, a Mataró també es va presentar el que es considera el manuscrit més antic d’Els Pastorets a Catalunya: un text de 1766 Lo acte del Naxament del Niño Jesús, altrament anomenat Los Pastorets signat per Manuel Verdaguer, mestre mataroní. Es tracta d’un llibre en castellà que segueix la tradició dels antics Autos del Nacimiento del segle XVII, però amb anotacions en català. El llibre (ara a l’arxiu de Santa Maria de Mataró) es pot veure ara al Museu de Mataró a l’exposició Qui sóc vull contar-vos…, que commemora el centenari de les representacions. L’exposició presenta partitures originals, cartells d’aquests anys, vestuari i decorats antics, fotos d’època, un teatrí original. Però alhora es poden sentir gravacions de les representacions i fragments de diàlegs i musiques.

L’historiador Héctor López ha localitzat un document que podria contenir la referencia més antiga d’Els Pastorets a Catalunya: un decret de 1678 del bisbe de Barcelona, Alonso de Sotomayor, que prohibeix representacions durant diverses festivitats, i cita Els Pastorets el dia de Nadal.

El centenari del text de Folch i Torres es tanca amb un estudi de Carme Tierz i la reedició de l’original

Foto de dimonis dels Pastorets (c.1933), utilitzada per al cartell de l’exposició del Museu de Mataró