De petita quan anava al cementeri de Montjuic al nínxol dels meus avis, era parada obligada anar a veure la sepultura de l’hostessa de vol Maribel Sastre Bernal que el 4 de desembre de 1958 va morir a l’accident aeri que hi va haver a la serra de Guadarrama en un vol procedent de Santiago de Compostel·la.

M’agradava veure el seu bust: el d’una noia de 18 anys, riallera,  vestida amb el seu uniforme i el gorret d’hostessa. Jo aleshores també somiava en ser-ho…

Ara de gran quan vaig al cementiri, encara visito aquesta sepultura, i els ulls se’m emboiren quan llegeixo el poema que els seus pares li van dedicar.

Volar fue tu deseo,
y volaste tan alto,
tan alto que desapareciste.
Entre los céfiros de la gloria
tus nuevos compañeros de vuelo
serán ángeles como tú.
Te vas y dejas en la tierra
una inmensa laguna de lágrimas.
El cuerpo dolorido que nos dejaste
grabado en nuestros corazones,
un recuerdo de tu ternura,
tu belleza, tu gracia
y tu juventud que no se borrará jamás.
Ven con tu nave de besos y sonrisas
y llévanos pronto junto a ti

El febrer del 2016 trobo aquesta referència al tema en un altre blog:
http://www.pablorsphotography.org/2016/02/volar-fue-tu-deseo-y-volaste-tan-alto.html

El dilluns 18 d’abril a La Vanguardia surt la noticia que el reporter Edwin Winkels evoca la societat espanyola del anys 50 a través de les persones que van morir en aquella accident aeri.www.pressreader.com/…vanguardia/…/2825014…