Ja hem arribat a San Francisco. Estem allotjats a l’Alberg del Fort Mason on l’ambient és molt tranquil. Ara a la sala som unes 20 persones assegudes en sofas de pell o poliester, millor dit; alguns llegint, altres escoltant música, altres connectats a internet… Per la finestra que tinc al costat entra la brisa marina: humida que porta la boira. Sona una música traqnuil.la…

San Francisco és un clàssic. Em recorda tant qualsevol ciutat cosmopolita europea que m’hi sento com a casa. És una ciutat amb molt encant: les cases, la gent, les vistes al mar, els  carrers, els parcs, les tendes petites, les olors i els sons… sobretot el cling, cling dels tramvies. L’ambient del carrer  és força semblant al de Barcelona: locals i guirirs, amb les distàncies òbvies del chinatown d’aquí no té res a veure amb el barri xinès del Raval… Tot i així es veu gent pel carrer, té tendes, té llocs amagats on només hi van els autòctons i els punts turístics on sobren guiris.

Avui hem passejat per la ciutat: hem pujat i baixat els costeruts carrers, ens hem perdut en la boira que ho embolcalla tot i ho fa tot fantasmagòric, hem sentit el timbre dels tramvies, i el tut-tut de la sirena que orienta els vaixells per la badia ens ha acompanyat tota la tarda mentre es feia fosc… i el fred… aquest fred que a finals d’agost no atines a abrigar-te i a la mitja hora estàs glaçat…

Violant – Agost 2009