Durant la meva baixa forçada, i gràcies un regal, he pogut suportar les primeres calors d’aquest tòrrit estiu gràcies la lectura del llibre La veritat sobre el cas Harry Quebert. Un llibre que es llegeix sense interrupcions, on l’autor amb molta astúcia i ironia fusiona recursos de géneres molt diferents, que et porten a escenes de Psicosi, l’Exorcista o Twin Peaks, tal i com diu Sergi Pàmies a la contraportada.

La lectura és àgil, fresca, amb una doble història que va trenant el passat i el present de dos escriptors d’èxit que comparteixen moltes més coses del que sembla. El trencaclosques que vas muntant a mida que avança la lectura fa que les peces encaixin a la perfecció quan acabes el llibre i això et dóna la certesa que estàs davant d’un bon llibre. No en va s’ha traduït a més de 33 idiomes i s’han venut més de 35.000 exemplars.