Escolto a la ràdio que Andrés Trapiello acaba de publicar una versió actualitzada del Quijote de la Mancha i que s’ha passat catorze anys traduint l’obra de Cervantes. Segons Trapiello, “la meva intenció ha estat fer comprensible el Quixot, sense trair Cervantes ni la seva música”.

El pròleg de l’edició es de Mario Vargas Llosa i compara la tasca de Trapiello amb la restauració de monuments i que posa l’obra “a l’abast de molts lectors als qual l’esforç de consultar les erudites notes a peu de pàgina o els vocabularis antics dissudia de llegir la novel·la de Cervantes del principi a fi”.

Doncs potser m’hagi arribat el dia de llegir el Don Quijote de la Mancha.