El dis 21 de juny la tripulació va celebrar els solstici d’hivern, dins de l’Endurance van brindar i cantar per haver arribat tots junts. Shackleton era conscient que resultava de vital importància mantenir ben alta la moral de tots els homes.

Poques setmanes més tard i després d’una forta ventisca amb vents entre cent i cent-cinquanta km/h la ciutat dels gossos va quedar totalment sepultada sota la neu. Així que decidiren tornar a muntar les gosseres a la coberta del vaixell.

El gel continuava pressionant el casc de l’Endurance i fàcilment es podia escoltar el cruixir del gel sobre la fusta. La fusta començava a cedir i s’anava deformant. Poc a poc la nau començà a inclinar-se arribant fins a 30º. Inclús s’obria alguna via d’aigua que el fuster McNeish s’afanyava a sellar.

Van decidir abandonar definitivament l’Endurance i s’instalaren en un campament provisional des d’on sentien bramar, dia i nit, de forma esfereïdora el gel contra la fusta de la nau.