… i és que he assistit a l’enterrament de la sta. Dolores de León, la mestra de l’Escola Parc del Guinardó  i mestra meva a 3r. 4rt i 5è de Primària.

Fa temps li vaig de dedicar una entrada on deia:

[…] Aleshores va venir una professora castellanoparlant: la srta. Lolita, Dolores de León, que era gallega, pero feia anar el diàbolo amb una destresa inusual, a més ens cantava cançons o recitava poemes en gallec. La vaig tenir a tercer i quart i el recen estrenat cinquè d’EGB. […]

Acomiadar una persona és sempre trist, però quan és una mestra aleshores marxa quelcom de tu: penses en quantes hores et va dedicar del seu temps a formar-te, a educar-te, a transmetre uns valors… Quantes coses meves hi ha d’ella? La cançó de Solveig del Peer Grint que han tocat com a darrer comiat, anirà sempre associada a ella. Descansa en pau srta. Lolita.

Però els enterraments tenen aquest efecte que trobes gent que fa molt temps que no veus. Avui he retrobat amigues i sobre tot una altra mestra: la Glòria Lete.