L’avanç per la banquissa del mar de Weddel era molt complicat. Sovint les plaques de gel mesuraven més d’un metre d’espessor i la navegació era molt lenta.

L’Endurance penetrava dins del gel com una cunya a tota velocitat però l’avanç era molt lent i el que en un principi havia semblat una aventura emocionant poc a poc va començar a preocupar a la tripulació ja que el gel era cada cop més  fort i resistent, fins que  l’Endurance va quedar atrapat al gel.

El 14 de febrer 1915 Shackleton va ordenar que el vaixell es posés a tota màquina, i amb l’ajuda de la tripulació amb serres, pic i pales obrien pas a l’Endurance. Durant dos dies esgotadors  només havien avançat pocs metres, i  tot i estar a 400 metres del mar obert l’Endurace i la seva tripulació seguia atrapada al gel i  a la deriva.