Cada curs fèiem diverses sortides pel Parc del Guinardó, el nostre parc: algunes vegades anavem a jugar, altres a passejar o a fer alguna excursió, altres a observar la natura… Hi havia mestres que els agradava això de sortir, altres no tant. Sempre que sortiem haviem d’avisar el guardia urbà del parc i ell ens acompanyava una estona  ja que sovint hi havia persones desaprensives que ens podien molestar. Sempre anavem amb llum de dia, això feia que durant l’hivern les sortides fossin només pel matí.

Quan sortíem a jugar anavem alguna de les esplanades properes que hi havia prop de l’escola i una cop allà esmorzàvem o berenàvem i jugàvem.  Quan era l’hora tornàvem a l ‘escola.

Les més grans a vegades feien una excursió i arribàven fins la Mitja Lluna que és el mirador que hi ha a dalt de tot del Parc. Era una excursió llarga i que gairebé omplia tot el matí. Les vistes des de dalt són espectaculars i podíem identificar alguns indrets de la ciutat.

Durant l’any sortiem diversos cops a observar la natura: com estava el Parc a la tardor, a l’hivern, la primavera i l’estiu. Allà vam aprendre a identificar els eucaliptus, la ginesta, els garrofers, els pins i les alzines…  A la primavera anavem a fer dibuix natural a algun indret proper.

Normalment era un parc en el que no hi havia gent, però hi havia dos dies a l’any que s’omplia molt: el dijous gras i el dimecres de cendra amb l’enterrament de la sardina. Aquells dies inclús marxàvem abans a casa per evitar problemes.

El Parc omplia les nostres vides i nosaltres vam créixer amb ell: ara els arbres són més ufanosos! els camins més amples però potser no tan costeruts com  aleshores!