La foto que il·lustra aquesta entrada correspon a la font Wallace de Westwood a Los Angeles. Al davant d’ella, la Victòria va ser la primera persona que em va parlar de les fonts Wallace: unes fonts idèntiques repartides pel món. A partir de llavors quan he estat de viatge m’he entretingut buscar les fonts Wallace a la ciutat del meu destí: sempre són un bon motiu per passejar per la ciutat i descobrir altres secrets.

El 1872 el filantrop anglès, sir Richard Wallace, va decidir encarregar a l’escultor francès Charles Lebourg un model de font que simbolitzés la pau entre els pobles. Va crear una font urbana on quatre cariàtides femenines sostenien una cúpula amb quatre peixos de la qual brolla l’aigua.

Les fonts Wallace originals medeixen aproximadament 2,70 m d’altura, pesen 610 kg i són de ferro colat.  Aquest model, con el de Westwood, és el més habitual i per tant el més conegut i va ser inspirat en la parisina Font dels Inocents.

Les fonts Wallace tenen una base octogonal sobre la que reposen quatres cariàtides que subjecten amb les mans i el cap una cúpula adornada amb dofins a la part superior. La intenció era fer les fonts idèntiques però sempre hi ha algun detall que les diferencia. Les cariàtides representen la Bondat, la Caritat, la Simplicitat i la Sobrietat. Les dues primeres tenen els ulls oberts mentre que les altres dues els tenen tancats;  i a més representen les estacions de l’any: la Simplicitat la primavera, la Caritat l’estiu, la Sobrietat la tardor i la Bondat l’hivern.

L’aigua cau mitjançant goteix des del centre de la cúpula fins una part cóncava que está protegida. Per poder beure l’aigua es feia mitjançant uns recipients metàl·lics units a la font per una cadeneta. Per raons higèniques el 1952 es van suprimir.

Descorbrir les fonts Wallace un nou capítol a la Catifa Voladora. T’enlaires?