Avui en dia no es concep una escola de primària o secundària, pública o privada que no faci una reunió amb els pares i mares de forma general com a mínim a l’inici de curs i després alguna entrevista durant el curs.
A l’Escola alguna vegada s’havia fet alguna reunió amb les pares i les mares (quasi sempre més mares que pares) però sempre per algun motiu molt concret: comunions, obres a l’escola, modificació del menjador… i poques més. En aquell moment no hi havia el costum de fer reunions a l’inici de curs ja que durant molts anys havia estat prohibit reunir-se. Les alumnes anavem bé per definició i si calia es feia una entrevista amb la família afectada a títol individual o bé amb la directora o bé amb la mestra corresponent.
Quan es matriculava una alumna la directora o l’administrativa explicaven a la família el funcionament de l’escola i tot el que feia falta: la bata, la cartera… els horaris. De fet no hi havia tantes normes com ara i rarament portàvem un full a casa amb instruccions o informació.
A mi em neguitejava quan sabia que la meva mare o el meu pare venien a l’escola, i veure’ls passar per allà no m’agradava. Al vespre quan arribava a casa tenia molt interès en saber que havien parlat.
Ben cert el que dius. Jo no recordo massa els meus pares anar a l’escola. De fet, em devia portar molt bé i no calia hahaha. Els mestres devien viure molt més tranquils. Avuí en dia hi ha pares que no hi ha qui els aguanti.