El dia que era l’aniversari d’alguna nena, aquesta portava caramels i en algun moment del dia els repartia entre les companyes, moment que aprofitàvem per felicitar-la. Els caramels els posàvem en una safata de plàstic de color blau cel que es guardava sempre a la classe de pàrvuls. Un cop repartits els caramels entre les companyes aleshores n’oferiem a la resta de mestres, i havies d’anar a les altres classes i podies escollir la teva millor amiga per que t’acompanyés en aquesta tasca.
Quan era el sant de les mestres, aleshores aquests oferien caramels a les seves alumnes: MD. Montserrat, MD Dolors, Sta. Teresa, MD Carme… Eren dates assenyalades.
La meva germana Àurea em recorda que a pàrvuls ens preparaven un petit detall pel dia del nostre aniversari: normalment era una llibreteta petita que tenia l’escut de l’Ajuntament a la tapa i amb les taules de multiplicar impreses al darrera, un bloc de fulls blancs, un llapis sense punta i una goma d’esborrar. Tot això anava embolicat amb un full de seda de colors i lligat amb cordill adornat amb uns pensaments del jardí i amb un gerret de ceràmica en miniatura preciós. La Carme Valls preparava el detall amb molta cura. El dia de l’aniversari de l’Àurea ja no quedaven gerrets li van posar els pensaments, les llibretes, el bloc nou i el llapis sense punta. Tot i així ho recorda com un tresor !
Es evident que llegir tot això ens transporta a una altre dimensió …una dimensió oblidada.
Vull donar les gràcies a la Violant per la feina i l’esforç que fa per que ens surtin tots aquests records ta entranyables.