Al número 126 de la Travessera de Gràcia, hi ha una Font pública construïda l’any 1844.

Es tracta d’una font de pedra amb tres brocs i una pica rectangular i està guarnida amb un doble plafó de rajoles vidriades amb el mateix motiu: un mascaró d’on raja l’aigua que cau en una pica en forma de copa. L’autor d’aquestes rajoles va ser el ceramista català Salvador Sunet  (Barcelona, 1891 – Barcelona, 1949) de la primera meitat del segle XX. A la pedra antiga, sobresurt l’escut de Barcelona i la rúbrica

La font es va crear arrel del pla de 1841 d’ordenació del sòl de la plaça d’Orient (actual plaça de la Vila de Gràcia). Va ser inaugurada l’any 1844, i portà molta polèmica; ja que, com l’havia pagat l’Ajuntament de Barcelona, la construcció d’aquesta font va ser un dels motius al·legats per oposar-se a la pretensió dels graciencs, a l’hora de parlar de l’Expedient de Segregació de Gràcia.

Tal com indica la làpida:la escasez de agua en que se hallaba el barrio de Gracia impulsó al Ayuntamiento la construcción de esta fuente que empezó a fluir el día cinco de abril del año 1845.

Buscant per la xarxa he trobat un poema dedicat a aquesta font!

“Tríptic de la Font de la Travessera”
I
Clic – cloc – clic. Clic – cloc
Minúscules van
– sempre a poc a poc –
les gotes dringant
la vella cançó.
Sempre al mateix lloc,
amb poca remor,
“clic – cloc- clic, clic – cloc-,
l’eterna cançó
bressa el cloquer gran.
II
Carrer amunt i carrer avall,
enrenou, soroll i rialles.
Tu les mires. Rius i calles
i les gotes van fent balles
en el teu petit mirall.
III
si el campanar et mirés,
font de la Travessera,
correria a fer-te un bes
passant per la drecera.
Duria un bell estol
d’estels i batallades,
i quan eixís el sol
clouríeu les besades.