El camí escolar

Tot i que no viviem prop l’escola la majoria de dies anàvem a peu, i reconec que no se’ns feia llarg el camí, ja que ens anavem ajuntant diferents nenes i quan arribavem a l’escola el grup podia ser molt nombrós.

Anavem en grup sense cap adult, les gran s’ocupaven de les petites i tenien una autoritat com la d’un adult. A mida que anaves creixent i et feies gran acabaves ocupant-te de les nenes més joves que s’incorporaven al grup.

A la cantonada de Praga/Camèlies ens ajuntàvem una bona colla de nenes: les Martí, les Juvés… a mig camí ens trovàvem amb la colla quie pujava pel costerut carrer Cartagena i recolliem les de la Maré de Déu de Montserrat i les del carrer Telègraf. En total ens podiem ajuntar sobre unes 20 nenes.

Per la banda del Congrés també se n’ajuntàven si fa o no fa unes 20 més, de manera que si coincidiem a la placeta del Nen de la Rutlla aleshores  el grup era molt nombrós i variat ja que hi havia nenes de 4 a 14 anys!

A vegades preniem el bus i en  4 parades ja arribàvem a la placeta del Nen de la Rutlla i només haviem de pujar el costerut carrer Garriga i Roca. La distància de casa a l’Escola era massa llarga per fer-la a peu cada dia, i massa curta per anar-hi en bus, així que majoritàriament hi anàvem a peu i nomès en dies especials preniem el bus, el 5 que venia de la pl. Eapanya i anava fins la pl. Catalana al Guinardó.

Pel camí hi podien haver algunes pauses: el forn per comprar l’esmorzar, la libreria per algun boli, el quiosc per les xuxes…

Alguna vegada i de forma excepcional el pare de la Margarida ens acompanyava en cotxe: un bonic 1500 blau marí que hi cabia tothom, ja que a més de les que pujàvem a l’inici del trajecte, també recolliem a les que ens trobàvem pel camí. Si anàvem amb temps el pare de la Margarida allargava el trajecte i donava la volta al final del carrer Garriga i Roca.

A l’entrada del Parc del Guinardó hi havia un Guàrdia Urbà que aturava el trànsit i controlava les entrades i sortides de l’Escola.

La sortida era més variada, ja que segons el dia hi havia qui feia extraescolars i al sortir marxava ràpidament o la recollien. Sino el camí de tornada era més entretingut que el matí ja que no hi havia cap pressa.

Recordo quan el meu pare venia amb el Citroen-Break blau cel a recollir-nos i portava les nenes a ballet, altres al Conservatori… En total 6-8 nenes que repartia per Barcelona.

Hi havia algunes nenes que venien amb la camioneta del sr. Diego i altres en el taxi del sr. Marín.

Aquesta entrada ha esta publicada en Escola Parc del Guinardó. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El camí escolar

  1. Margarida ha dit:

    Ostres Violant, no et pots imaginar com em sento cada vegada que llegeixo un relat teu a la Catifa Voladora. M’envaeix una sensació estranya. Una barreja d’emocions, alegria, enyorança, felicitat per la infància que vam tenir i tristesa pel temps que ja ha passat.
    No paris d’escriure. Ets la meva memòria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s