Al número 1370 de l’Avenida de Mayo de Buenos Aires molt a prop de la Plaza de los Dos Congresos hi ha l’insòlit Palacio Barolo, projectat per l’arquitecte Mario Palanti.

Es tracta d’un edifici d’estil eclèctic que va fer construir el senyor Luigi Barolo l’any 1919 per homenatjar a Dante, de fet volia que fos el seu mausoleu!!!! Aquest industrial italià que va emigrar a Argentina i es va enriquir cultivant i filant cotó a la provincia norteña del Chaco, volia transportar les despulles de Dante i enterrar-les al Palau Barolo a Buenos Aires, allà on ell vivia.

Tot l’edifici és una al·legoria de l’obra mestra de Dante: la Divina Comedia: té 100 metres d’alçada que corresponen als 100 cants i 22 pisos pels 22 versos de cada cant.  A més té un munt més de números relacionats amb la Divina Comedia i altres nombres com l’auri, pi… a més no té cap angle, tot són cercles i cantonades arrodonides.

El vestíbul de l’entrada correspon a l’ Infern: on les 9 cites literàries recorden els nou cercles que composen l’Infern.

Les següents 14 plantes corresponen al Purgatori– on el nombre d’oficines de cada planta corresponen al nombre d’estrofes de cada cant.

Les 7 plantes restants corresponen al Cel, coronat per una espectacular llinterna abovedada. A la part superior hi ha un mirador tot de vidre amb excel·lents vistes sobre la ciutat, que conté un far, on hi ha una repisa de vidre per seure-hi i contemplar Buenos Aires. Cada dia 25 de mes s’encén sobre la ciutat!

A Montevideo hi ha un edifici bessó, també amb un far i la idea de l’arquitecte era emetre senyals entre els dos fars, però no va pensar amb la corbatura de la terra!

Diuen que el Palacio Barolo té un munt de detalls que estan encara ocults, però aquest caràcter críptic homenatja a l’esperit de Dante.

El millor la vista, no sé si arquitectònicament té algun valor però és un edifici molt peculiar. Espais com aquest, màgics, em fan sentir molt afortunada de poder gaudir d’una bogeria que un il·luminat va tenir fa molts anys enrere…

PD: Dedico aquesta entrada als meus Pares grans admiradors de la Divina Comedia, i a la Patrícia, amb qui vaig descobrir aquest indret, i encara ara en moments de màxima feina em recorda com de felices vam ser allà.