Nou rareses dels municipis de Catalunya (1/3)

Publicat el 06/06/2025 per violantmarti

Extret de https://www.3cat.cat/324/nou-rareses-dels-municipis-de-catalunya-del-nom-mes-repetit-a-tenir-lajuntament-al-poble-vei/noticia/3354123
Autor Abraham Orriols Garcia – Periodista de Societat de TV3
Publicat 04/06/2025 

Formes poc habituals, peculiaritats administratives, jocs toponímics o fronteres inesperades: el llibre Municipèdia recull situacions cartogràfiques inusuals de tot el país.

Josep Maria Olivé amb un exemplar de “Municipèdia: rareses i curiositats dels municipis de Catalunya”

1. Sant Hipòlit de Voltregà, Osona

Fixem-nos en el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà, a Osona. És l’únic de tot el país completament encerclat per una altra població: les Masies de Voltregà, que, tot i tenir una població similar, és molt més extens. 

Sant Hipòlit de Voltregà és l’únic municipi del país completament encerclat

2. Conca de Dalt, Pallars Jussà

Per altra banda, t’imagines que un municipi tingui l’Ajuntament fora del seu terme municipal? És el que passa a Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Els veïns, per adreçar-se al seu Ajuntament, han d’anar al poble del costat, la Pobla de Segur. 

L’Ajuntament de Conca de Dalt està situat al terme municipal de la Pobla de Segur

3. RCDE Stadium, Baix Llobregat

Els límits entre municipis, a vegades, també passen pels llocs més inesperats. Un exemple és el camp de futbol de l’Espanyol. Una part pertany a Cornellà, però si la pilota avança uns metres, entra en terreny, administrativament, del Prat. De manera que, depenent de la porteria on es marca, es fa gol en una població o una altra. 

RCDE Stadium (RCD ESPANYOL)

El motiu és el curs del riu Llobregat. Fa cinquanta anys era la frontera natural dels dos municipis. Més endavant se’n va modificar el recorregut, però sense canviar els límits. Es pot apreciar, al detall, a través de l’aplicatiu “L’ull del temps” de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. 

Si no ho veus correctament, pots accedir-hi a través d’aquest enllaç.  “L’ull del temps”, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, és una iniciativa que, a partir de les imatges que va prendre l’aviació nord-americana l’any 1945, permet veure imatges des d’aleshores i fins a l’actualitat. Consulta aquí com era i com ha evolucionat el teu poble, i descobreix, a més, alguns llocs curiosos amb visió aèria.

Publicat dins de Museu al carrer, Viatges | Deixa un comentari

Aquest mes de juny, tan blau sempre

Publicat el 03/06/2025 per violantmarti

Extret de VilaWeb – 01/06/25
Esperança Camps Barber

Els vespres també són blaus, basta aclucar una mica els ulls i ataüllar l’horitzó, on el cel i la mar s’ajunten, però veure-hi sempre una retxeta de blau que és, és clar, blau marí.

Fotografia: Prats i Camps

Quan era petita, jugava a atribuir un color als mesos de l’any. Ara encara ho faig. Gener era blanc; febrer era groc; març, carabassa; abril, violeta. Desembre era negre. No hi sé trobar una explicació racional, perquè associï els colors als mesos sense cap criteri ni lògic ni científic. Excepte el mes de juny, que, per la seva manera de ser, no pot ser de cap altre color que blau. Això sí que és una veritat empírica que no discuteix ningú. Blau cel o blau turquesa, però mai blau elèctric. És un blau tou i acollidor que, fins i tot, amb el tacte pots identificar. Els vespres també són blaus, basta aclucar una mica els ulls i ataüllar l’horitzó, on el cel i la mar s’ajunten, però veure-hi sempre una retxeta de blau que és, és clar, blau marí.

El mes de juny també té una olor característica que és feta d’una barreja de coses sensacionals que només poden passar quan hi has caigut de quatre potes: l’olor del final de curs; de les festes de Sant Joan; l’olor dels llibres que tries per a llegir-los a l’estiu; l’olor dels capvespres que no s’acaben mai; de les coques amb sofrit; de les primeres nedades a la mar gran, que també és blava i és salada i té la textura d’una cançó de Ja t’ho Diré. “Tenim pedres entre ses ungles, ben pops i despullats, com a dues gotes d’aigua a ses cales del Pilar.”

El mes de juny és el millor mes de l’estiu i de l’any, perquè és el de les vespres i les vigílies d’allò que ha de venir, perquè tanc els ulls i pens en tots els mesos de juny que he viscut, i em semblen massa pocs, encara. Tants anys, i tan pocs junys! I és una llàstima i una pèrdua de temps que per arribar al juny hàgim de passar pel novembre o el febrer, tan antipàtics i poc sociables, que són.

El mes de juny és el mes de les banderetes de paper, de la música de corda, de la ferideta que et surt al dit petit quan et calces les avarques per primera vegada, dels melons, dels gelats de vainilla, dels avis jugant amb els néts, de voltar en bicicleta o d’arribar amb la vespa fins al far. És el mes de Sant Joan i de Sant Pere i penses en ton pare que també reia blau perquè s’atracaven les festes.

És tan blau i acollidor, el mes de juny, que sempre és massa curt i avar. Tu l’abraces fort, però arriba un dia que se’n va i et deixa amb un pam de nas i el somriure congelat perquè saps que a partir d’aquell moment, els dies s’encongiran. Per què no manlleva dies dels mesos més antipàtics i ens els regala plens de llum, de cireres i de bresques de mel? Dies plens de versos de Gumersind Riera i de Ponç Pons, de la tèquina a la vorera de la mar, i besades amb pipius, sempre molt salades, amb un sol abrusador, groc i redó com un quadre de Van Gogh.

Esperança Camps Barber

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Cirerer del claustre

Publicat el 30/05/2025 per violantmarti

Cirerer petit,
cirerer florit,
que fas arracades,
digue’m quina mà
te les ve a cercar
quan les tens granades?

Digue’m sense por
qui et cull la dolçor
d’aqueixa florida.
El que ara és tan blanc
després serà sang
que allarga la vida.

Potser els escolans
se n’omplen les mans
botant d’alegria,
o algun pinsà vell
se’n guarda per ell
un gra cada dia…

Cirerer petit,
cirerer florit,
que fas arracades,
digue’m quina mà
te les ve a cercar
quan les tens granades?

Joan Maria Guasch
(1878-1961)

Publicat dins de Barcelona, Poemes | Deixa un comentari

Ha mort Sebastião Salgado

Publicat el 26/05/2025 per violantmarti

Extret de VilaWeb 24.05.25

El fotògraf brasiler Sebastião Salgado, guanyador de diversos premis World Press Photo, s’ha mort a vuitanta-un anys. Ho ha anunciat l’entitat ecologista Instituto Terra, que ell mateix va fundar amb la seva companya, Lélia Wanick.

“Sebastião Salgado va ser molt més que un dels grans fotògrafs del nostre temps. Al costat de la seva companya de vida, Lélia Deluiz Wanick Salgado, va sembrar esperança allà on hi havia devastació i va fer florir la idea que la restauració ambiental és també un gest profund d’amor per la humanitat. La seva lent va revelar el món i les seves contradiccions; la seva vida, el poder de l’acció transformadora”, diu Instituto Terra en un comunicat.

Publicat dins de Obituari, Viatges | Deixa un comentari

Desamor

Publicat el 23/05/2025 per violantmarti
Fotografia: Lluís Rius

Celebrem el centenari del naixement del poeta mallorquí  Josep M. Llompart 


Desamor

Com si de cop abolissin
el fonoll de l’estiu, la raconada
que cobegen ones
agitadíssimes;
com si de cop
prohibissin l’Óssa Menor, les taronges,
el seu cos nu en el capvespre d’assutzenes;
com si sense avisar
els coloms morts enllotessin tot el gris de l’alba;
com si les campanes
es negassin a repicar, com si la barca
ja no volgués sortir mai més de la nit de la cala;
com si la torre de Pisa
s’ensorràs finalment un cap al tard de flautes;
com si les llàgrimes
ja no poguessin emmelar-te l’esguard,
com si definitivament
et morissis en el cap de cantó de la memòria.

Josep M. Llompart
* 23 de maig de 1925
+ 28 de gener de 1993

Poesia completa, 2018 (El Gall Editor)

Publicat dins de Català, Efemèrides, Poemes | Deixa un comentari

“Gens”, “res” i “cap”: quan es diu cada cosa?

Publicat el 20/05/2025 per violantmarti

Extret de VilaWeb – Jordi Badia i Pujol 16.05.2025

Gens-res

Per influència del castellà, hi ha gent que diu frases com ara:

—No feia res de fred.
—Aquesta nit no he dormit res.

En totes dues frases hi ha la mateixa confusió: cal dir gens en compte de res:

—No feia gens de fred.
—Aquesta nit no he dormit gens

Res vol dir ‘cap cosa’ i, per tant, es contraposa a moltes coses. En canvi, gens vol dir ‘una quantitat inexistent’ i és contrari de molt.

Vegem-ho:

—No tenia res → Tenia moltes coses (molts objectes, moltes propietats, molts diners…).
—No tenia gens de sort → Tenia molta sort

Cap-gens

Davant noms com ara importància, interès, eficàcia, ganes, por… la gramàtica accepta l’ús de cap, però recomana gens de:

—No tinc gens de por (millor que No tinc cap por).
—No hi ha demostrat gens d’interès (millor que No hi ha demostrat cap interès).
—No tenia gens de ganes d’anar-hi (millor que No tenia cap ganes d’anar-hi).

I encara

Recordem també que aquests tres mots es fan servir en oracions interrogatives o condicionals amb valor ‘positiu’:

—Voleu res més?
—Si tinguessis gens de vergonya no hauries vingut.
—Que en tens cap?

L’indefinit ningun (emprat en valencià, eivissenc i alguerès) s’hauria d’evitar en registres formals, en què la gramàtica recomana cap.

—No hi havia cap individu (millor que No hi havia ningun individu).

I, finalment, cal fer servir cap o gens en compte de l’anglicisme zero:

—Podem dir que no hi ha gens de risc (i no pas Podem dir que hi ha risc zero).
—No hi ha hagut cap incidència (i no pas Hi ha hagut zero incidències).

Publicat dins de Català | Deixa un comentari

Ha mort Pepe Mujica, el filòsof de la vida

Publicat el 16/05/2025 per violantmarti

Extret de VilaWeb

Fragment del 13.05.25

L’ex-president uruguaià José Mujica s’ha mort avui a vuitanta-nou anys. L’abril de l’any passat va comunicar que tenia càncer d’esòfag i fa pocs mesos va explicar que se li havia estès pel cos i que havia demanat que el deixessin morir tranquil. El seu cas era complex, perquè de feia vint anys tenia una malaltia immunològica que li afectava els ronyons i això dificultava de sotmetre’l a cirurgia o quimioteràpia.

Nascut el 1935, president de la república entre el 2010 i el 2015, la seva figura va despertar l’interès mundial pel seu estil de vida humil i senzill i perquè va renunciar al sou presidencial i en va destinar el 90% a causes benèfiques. Havia estat ser un guerriller del Moviment d’Alliberament Nacional-Tupamaros (MLN-T) d’ençà de la dècada dels seixanta i va estar reclòs quinze anys en condicions inhumanes.

Fins als seus darrers dies va viure en una finca als afores de Montevideo. Havia dit que mentre pogués continuaria militant i dedicant-se a la vida del camp.

…/…

Fragment del 14.05.2025

Paraules reflexives i entranyables

“Governem la globalització o la globalització ens governa a nosaltres? […] El desafiament que tenim davant és d’una magnitud colossal i la gran crisi no és ecològica, és política. L’home no governa avui les forces que ha desfermat, sinó que són les forces que ha desfermat les que governen l’home.” (21.06.2012, discurs a la Conferència de l’ONU sobre Desenvolupament Sostenible, Rio+20, Rio de Janeiro).

“Hem sacrificat els vells déus immaterials i hem ocupat el temple amb el Déu mercat. Ell ens organitza l’economia, la política, els hàbits, la vida i fins i tot ens finança amb quotes i targetes l’aparença de felicitat. Sembla que haguéssim nascut només per consumir i consumir.” (24.09-2013, discurs a l’Assemblea General de l’ONU, Nova York).

“Penseu que la vida humana és un miracle. Que som vius per miracle i que res no val més que la vida. I que el nostre deure biològic, per damunt de totes les coses, és respectar la vida, impulsar-la, tenir-ne cura, procrear-la i entendre que l’espècie és el nostre nosaltres.” (24.09.2013, íd.).

“El consum de drogues no és bo, no s’ha de defensar. La drogaddicció és un càstig. Cal lluitar perquè la gent no tingui addicció. L’única addicció damunt la Terra que paga la pena és la de l’amor; les altres duen a la desgràcia.” (31.01.2014, sobre la regulació del consum de marihuana impulsada durant el seu mandat, entrevista a RT, l’Havana).

“Ni els grans estats nacionals, ni les transnacionals, i molt menys el sistema financer, no haurien de governar el món. Necessitem la política elevada entrellaçada amb la saviesa científica al poder, aquesta ciència que no anhela el lucre sinó el demà. La intel·ligència, i no pas l’interès, al comandament.” (20.09.2014, article a International Policy Journal).

“Quan compres una cosa no la compres amb diners, la compres amb el temps de vida que has hagut de gastar per aconseguir aquests diners, però amb una diferència: l’única cosa que no es pot comprar és la vida. La vida es gasta, i és miserable gastar la vida per perdre llibertat.” (2015, testimoni al documentari Human, de Yann Arthus-Bertrand).

Publicat dins de Obituari | Deixa un comentari

L’ull del temps

Publicat el 12/05/2025 per violantmarti

L’ull del temps permet veure imatges aèries del 1945, el 1956 i fins a l’actualitat, i mostrar l’evolució de tots els racons del país.

Extret de TV3 3/24 – 24/01/25Autor: Ferran Vila Cabanas

Com han evolucionat els boscos catalans els últims 80 anys? I els espais agrícoles? En quines zones hi havia camps i ara s’hi han alçat barris sencers? A quina època va passar?

Totes aquestes preguntes tenen una resposta a L’ull del temps, una aplicació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya que recull imatges aèries del país des del 1945 i fins avui, i ens permet saber si és cert el tòpic que “abans tot això eren camps”.

Gràcies a una nova versió de l’aplicació, ara les fotografies es poden visualitzar en tres dimensions, una experiència immersiva que ens ajuda encara més a interpretar els canvis geogràfics al llarg del temps.

Es tracta d’una finestra al passat que no només proporciona una experiència enriquidora des d’una perspectiva històrica i visual, sinó que permet analitzar aspectes com la vegetació, les transformacions agrícoles, les infraestructures de comunicació, els canvis socials i l’evolució dels pobles i ciutats de Catalunya.

A través d’aquest visor podràs desplaçar-te per tot el país i seleccionar els anys que vols visualitzar: https://visors.icgc.cat/ulldeltemps/#12/41.39021/2.15401

../..

D’on surten, les imatges?

L’ull del temps disposa d’imatges històriques d’arreu del país, incloent-hi els vols fotogramètrics realitzats per la força aèria dels Estats Units d’Amèrica els anys 1945 i 1956, així com els vols de les diputacions dels anys seixanta i setanta.

També inclou, esclar, tota la producció cartogràfica que ha fet l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya des dels anys vuitanta i noranta fins ara.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Fucsia

Publicat el 07/05/2025 per violantmarti

Planta del gènere Fuchsia, de la família de les onagràcies, subarbustiva, de flors penjants, vistoses, amb quatre sèpals i quatre tèpals de colors purpuris o violacis, i de fruit en baia, originària d’Amèrica i cultivada com a ornamental.

Nom del llatí científic Fuchsia hybrida que, el 1693, donà a la planta el botànic i viatger francès Charles Plumier (1646-1706) en memòria del metge i botànic alemany Leonhard Fuchs (1501-1566).

Per tant fucsia és un epònim.

Publicat dins de Català, Etimologies | Deixa un comentari

El perèntesi

Publicat el 04/05/2025 per violantmarti
Fotografia: Lluís Rius

El parèntesi

Que bonic el parèntesi,
si el podem posar nosaltres…
Si l’obrim amb il-lusió,
però el tanquem com?
Un parèntesi no pot ser massa llarg,
no ho resisteix.
És com una espelma al vent,
què és millor que l’apaguis tu
O que l’apagui el vent?

Rosa M Pubill

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari