La catifa voladora

Pol Capdet fa un llistat de paraules que diem en castellà però podem dir en català

En el parlar col·loquial del nostre dia a dia hi ha molts mots i expressions castellanes que presenten dificultats a l’hora de dir-les en català. Moltes d’aquestes paraules, precisament perquè són difícils de traduir o perquè són recents—o bé, encara que no sigui excusa, perquè són col·loquialismes—, no surten als diccionaris castellà-català. Pol Capdet fa un glossari d’expressions amb propostes de traducció i intenta defugir per sistema de l’equivalència culta i genèrica i el calc. 

1. ESTAR DE BAJÓN – ESTAR XOF / ESTAR DE BAIXADA Està xof des de la separació. Avui estic de baixada: ahir vaig anar a una festa i vam acabar tocats.

2. BIRUJI – TARIBEL / GELOR Uf!, quin taribel: abriguem-nos. Aquella gelor el va destrempar i ara està encostipat.

3. BODRIO – MAL REBREC DE + [Substantiu] (forma envellida) Quin mal rebrec de pel·lícula que em vaig haver d’empassar…

4. CACHAS – MUSCULAT Sí que estàs musculat… que vas al gimnàs?

5. CÁGATE LORITO – AGAFA’T FORT / DÉU N’HI DÓ Va venir la policia, i agafa’t fort. Déu n’hi dó com trona.

6. CALLO – PECAT (per metonímia) Quin pecat de noi… Alça!, aquesta, t’agrada?, si és un pecat…

7. POR SU CARA BONITA – PER LA SEVA BONA CARA (forma envellida) Et penses que per la teva bona cara t’ho donaran?

8. CARDO (o CARDO BORRIQUERO) – Vegeu CALLO.

9. CARIÑO – XATO (si és un adult) // MANYAC (forma envellida) / MANYAGUET (forma envellida) (si és un nen) Xato: ja t’ho vaig dir, que no. Ai, manyac!, que bufó que ets…

10. CASI QUE – MÉS AVIAT —T’agrado? —Més aviat no. —Hem de posar les potes del moble al revés, no trobes? —Més aviat sí. Jo més aviat me’n vaig, que és tard.

11. HACER UNA COBRA – COLLTORÇAR-SE A ALGÚ (p. ext.) Li volia fer un petonet i ella se’m va colltorçar.

12. CORRECTITO – FORMALET (per ‘seriós i correcte en el comportament, les idees o el vestir’, en sentit generalment pejoratiu) / PASSABLE (per ‘mitjanament bo’) És molt formalet, el pretendent de ma filla. Aquest hotel és passable: s’hi pot anar.

13. CORTE – COSA / PLANXA (forma envellida) Em fa cosa dir-l’hi. El professor era allà al costat i nosaltres parlant de fer campana: quina planxa!

14. QUE NI TE CUENTO – QUE NO HO VULGUIS SABER Hi havia una cua que no ho vulguis saber.

15. CUERPAZO – BÉ DE DÉU DE COS (forma envellida) / COSSET Quin bé de Déu de cos, aquesta! Apa, maco, quin cosset que tens…

16. DOS PIEDRAS – FOTE’T Apa, fote’t!, ara no hi podem anar.

17. FIJO QUE – NO FALLA QUE No falla que ens l’hi trobarem.

18. Y VA QUE SE ESTRELLA – I VA QUE XUTA / I PASSA QUE T’HE VIST Li compraré el més barat i va que xuta. Li vaig dir que em sabia molt de greu i que bla bla bla i passa que t’he vist.

19. NO TENGO EL CHICHI PA’ FAROLILLOS – NO ESTIC PER ORGUES (Nota: PA’ FAROLILLOS, com PER ORGUES, significa ‘per festes’ (literalment l’expressió sencera significa: ‘no estic d’humor’)).

21. SER GRANDE – SER UN BRAU + [Substantiu] (forma envellida) És una persona excel·lent, un brau minyó.

22. GUAPERAS – LLEPAT Mira quin llepat!: pentinat escrupolós, roba elegant, cos treballat…

23. GUARRINDONGO – MARRANOT / MARRÀ (o MARRANO) / LLEFISCÓS (per ‘persona porca o obscena’) // ESTRAFET (per ‘cosa feta de qualsevol manera’) (p. ext.) No siguis marranot i neteja’t. El marrano de mon germà no té escrúpols amb les dones. Era un home llefiscós: em despullava amb la mirada. Ens menjarem un entrepà estrafet de la pitjor granja de la ciutat.

24. HOSTIÓN – SANTA NATA / SANTA HÒSTIA / BONA TROMPADA Es va fotre una santa nata contra el mur que encara se’n sent. Li va clavar una santa hòstia. Quina bona trompada, tu!

25. EL LORENZO – SOLANA Posa’t la gorra, que Déu n’hi dó la solana que cau!

26. A OTRA COSA MARIPOSA – GIREM FULL / BON VENT Ja he acabat de fer el dinar: ara, girem full. Si això no surt bé: bon vent!

27. MODOSITO – RECATAT (Nota: Recatat també és castellanisme, però ha sigut usat per bones plomes ja abans de la guerra de 1936-39 (Pla, R. Casellas) i és tradicional en català). És molt recatada en tot però al llit és una fera.

28. MOGOLLÓN (com a adverbi) PLER / MOLT I MOLT / BRAUMENT (forma envellida) M’agrada pler aquest llibre. Ara hi ha molt i molt d’oli: entre tu i jo, n’hem comprat dues vegades. És braument simpàtic.

29. MUERTO DE RISA – OMPLINT-SE DE POLS (objecte) / FOTENT-SE DE FÀSTIC (persona) El piano que em vaig comprar amb tanta il·lusió ara s’omple de pols en un racó. Em vaig estar fotent de fàstic a la porta del teatre mentre no venies!

30. NI PAPA – NI FAVA / BORRALL (forma envellida) No sé ni fava de rus. No en sap borrall, d’això que li demanes.

31. PAVOS – CUQUES (forma envellida) / PÀFIES (forma envellida) Em vaig gastar dues-centes cuques en aquell accessori. Tens cinc-centes pàfies? Llavors es pot fer.

32. PEINETA – FIGA (neol.) Li va fer la figa en resposta a la provocació. La figa al públic del futbolista va ser molt comentada.

33. PINGANILLO – PENJARELLA (neol.) / ORELLERA (oficial) Posa’t la penjarella, que aquest parla xinès i prou. Al presentador quasi no se li veia l’orellera, petita com era.

34. ¡POR AQUÍ! – PUJA AQUÍ DALT! (o PUJA AQUÍ DALT I BALLA!) Que ho faci jo? Puja aquí dalt!

35. RASCA – Vegeu BIRUJI.

36. RASTRERO – ESTRIPAT No siguis tan estripat d’agafar això d’en terra.

37. EL RATONCITO PÉREZ – ELS ANGELETS / LA FADA Els angelets et portaran un regalet per aquesta dent que t’ha caigut. Vindrà la fada amb un regal que et posarà sota el coixí.

38. RAYA – CLENXA / RATLLA Va ensumar una clenxa damunt la taula. Es preparava una ratlla amb la targeta de crèdit.

39. RECATADO – Vegeu MODOSITO.

40. RELAJA LA RAJA (o PRINCESITA RELAJA LA RAJITA) – TINGUEM CALMA / RELAX / TRANQUIL·LITAT I BONS ALIMENTS (forma envellida)

41. RESULTÓN – QUE FA EL FET / QUE TÉ EL SEU QUÈ Aquesta crema d’espàrrecs, tot i ser de sobre, fa el fet. És una noieta no extremament bonica però que, amb la seva gràcia i intel·ligència, té el seu què.

42. NO COMERSE UNA ROSCA – NO MENJAR-SE UN TORRAT Pobre! No es menja un torrat des que sortia amb la Mercè.

43. HACER UN SIMPA – COLAR-SE PER LA GATERA (quan s’entra sense pagar) / SORTIR PER LA GATERA (quan se surt sense pagar) (neol.) Vam colar-nos a la disco per la gatera. Sortim per la gatera?

44. SUBIDÓN – PUJADA / ENFILAMENT / ENREFILADA Quina pujada, després de l’exercici! Els seus enfilaments i les seves caigudes eren constants i extrems: li calia medicació.

45. ESTAR DE SUBIDÓN – ESTAR DE PUJADA / HAVER-SE ENFILAT (p. ext.) (o HAVER-SE ENREFILAT (p. ext.)). Està de pujada de coca. Tot l’estiu passat que va estar de pujada, sense quasi dormir, fent una pila de coses alhora, eufòric i irritable. Ja t’has enfilat? Si només he dit que m’agrades…

46. ¡ME LA SUDA! – ME LA BUFA! / ME LA REPAMPLINFA! Me la bufa què en pensin! Bah!: això, a mi, me la repamplinfa…

47. LO SUYO – LA GRÀCIA / LA COSA IDEAL La gràcia serien unes olivetes i seitons amb vinagre per anar fent boca. Que li truquis és la cosa ideal.

48. TALADRAR – MARTELLEJAR Em martelleges, amb la cançoneta que anem a la platja!

49. TALADRO – MARTELLEIG Quin martelleig, aquesta música!

50. TIRAN MÁS DOS TETAS QUE DOS CARRETAS – TIRA MÉS UN PÈL DE DONA QUE CENT MULES

51. ¡LO TOMAS O LO DEJAS! – ÉS A PRENDRE O A DONAR! (Andreu Nin, trad. Crim i càstig, Proa, 2015, p. 14). (Nota: El diccionari català-castellà d’Enciclopèdia en dona com a traducció ho agafes o ho deixes, però aquesta expressió em sembla un calc).

52. COGER EL TRANQUILLO – TENIR JA TRAÇA A FER ALG/C / HAVER-SE FET A FER ALG/C Ja hi tinc traça, a obrir aquesta porta. Ja m’hi he fet, a fer anar el canvi de marxes.

53. TROPEZONES – CROSTONS (de pa fregit) (oficial) / RETALLONS (oficial) o BOCINS (oficial) (de pernil, verdures, fruita, etc.) Ens va servir un gaspatxo amb crostons i bocins que era boníssim.

54. DE VERDAD DE LA BUENA – JA T’HO DIC / COM HI HA MÓN (forma envellida) No busco luxes, ja t’ho dic. Com hi ha món que no t’hi avorriràs.

55. QUE NO VEAS – QUE ÉS MASSA Fa un fred que és massa.

56. SI TE HE VISTO NO ME ACUERDO – PASSA QUE T’HE VIST Li va fer creure que s’hi casaria i encabat de fer-li fer viatges i d’esgarrapar-li uns quants diners, passa que t’he vist.

57. ¡ZASCA! – FACA! / PAM! I li va dir: ‘Vas dir el contrari fa dos dies’: faca! Llavors ell, pam!, li etziba que ja ha parlat massa i que deixi parlar els altres.

—————————

Podeu veure l’explicació de cada abreviatura i marca —també d’altres aspectes tècnics—a l’article “Col·loquialismes castellans difícils de traduir” de Pol Capdet. Les fonts de consulta han sigut el Diccionari del català popular i d’argot de Joaquim Pomares, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, l’Alcover-Moll, el diccionari d’Enciclopèdia, el Termcat, el Diccionari de sinònims de frases fetes d’Espinal, el blog Silencis del DIEC i el Refranyer català-castellà. Pol Capdet agraeix la col·laboració de Meri Farnell i Vicenç Ema.

Obro l’agenda i em trobo amb aquesta efemèrides…

Dedicat a totes les escriptores

Un glossari de traduccions de col·loquialismes castellans que fan de mal traduir al català de Pol Capdet – Lingüista.

Extret de El Núvol – 13/08/2019

Aquí teniu un glossari modest de traduccions de col·loquialismes castellans que fan de mal traduir i que estan molt en voga. Traduccions “literàries” i amb força expressiva que procuren evitar ser genèriques, com imbècil per gilipollas,i que procuren evitar ser calcs, com xopet per chupito. Traduccions que pretenen ara omplir un buit lexicogràfic, ara millorar les que donen els diccionaris per a algunes paraules idiosincràtiques del castellà. Són només propostes. Això sí, pretenc seduir i que facin forat. Us deixo el glossari, que està obert a aportacions i esmenes, i unes digressions posteriors:

1. BORDE (Nota: En borde concorren els sentits de ‘antipàtic’ i ‘impertinent’, que tradueixo amb dues paraules, una per a cada un sentit) – TORRACOLLONS (quan destaca la impertinència) / MALCARAT (trad. envellida) (quan destaca l’antipatia) No te’m posis torracollons, eh! Que malcarat! Alçar la veu així a ton pare…

2. BUENORRO – PER SUCAR-HI PA (p. ext.) Està per sucar-hi pa, aquest home.

3. CABRONCETE – DIMONIET És un dimoniet, aquesta noia: l’altre dia es va riure de mi davant de tothom per la meva vestimenta clàssica.

4. CACHONDO – EMBALAT (per al significat de ‘excitat sexualment’) / FOTETA (trad. envellida) (per al significat de ‘graciós, divertit’). T’he fet anar embalat, amb aquesta robeta? És un foteta: de tot se’n riu.

5. CAPULLO – ESTÚPID / POCA-SOLTA (trad. envellida) Que estúpid que ets, no?: ella no en té cap culpa. Que poca-solta, aquest xicot: se m’ha posat davant a la cua donant empentes. 

6. CARETO – FATXA (p. ext.) I aquí, en aquesta foto de Tinder, pots veure la meva fatxa.

 7. CATRE – CATRE / SOBRE Au, a dormir: al catre! Ha arribat el moment de ficar-nos al sobre, que demà tenim feina. 

8. ¡CÓMO ERES! – QUE N’ETS! (o MIRA QUE N’ETS!) (neol.) Que n’ets, Joan! Mira que pensar això…

9. CHUPITO – DIDAL (oficial) Posa’m un didal de whisky!

10.CUIDADÍN – ANEM AMB COMPTE (neol.) Anem amb compte amb aquest… Anem amb compte, Roger, que t’has passat.

11. CURRADO – TREBALLAT Un text molt treballat.

12. CURRANTE – PENCADOR (neol.) És un pencador qualsevol d’una empresa qualsevol. (Nota: Creo el neologisme pencador perquè la paraula existent pencaire significa ‘que treballa molt’, no pas simplement ‘que treballa’, com significa currante).

13. CURRAR – (per al sentit de ‘treballar’): PENCAR / SIRGAR (trad. envellida) – (per al sentit de ‘treballar a o treballar de’, ho resolc amb substantius): PENCO (trad. envellida) / FEINA Vols dir que hi penques gaire, a l’oficina? Vaig estar sirgant, no fent festa. On tens el penco? Quina feina fas?

14. CURRÁRSELO – TREBALLAR-S’HO S’ho està treballant, no el critiquis tant.

15. CURRO – PENCO (trad. envellida) / FEINA

16. CUTRE – MERDÓS / PENGIM-PENJAM (p. ext.) T’has d’actualitzar el sistema: en tens una versió molt merdosa. És un cotxe pengim-penjam, el seu: no li arribava per a més.

17. ¡DALE! / DALE QUE DALE – DA-LI! / DA-LI QUE DA-LI (o DA-LI DA-LI) Da-li, que ja arribem! I ell, da-li que da-li que anéssim en aquell bar.

18. DISFRUTAR – XALAR / RABEJAR-SE EN ALG/C (trad. envellida) I que vaig xalar, l’estiu passat!… Es rabejava en l’assaboriment d’aquella cervesa. (Nota: Disfrutar de no és Xalar de* sinó Xalar amb o Xalar en: Xalar amb el mar. Xalar en el mar).

19. ECHARSE NOVIO – PESCAR NÒVIO / (amb neutralitat sobre qui emprèn l’acció): SORTIR NÒVIO A ALG En Harry ha pescat nòvia. T’ha sortit nòvio tan de pressa, amb aquesta aplicació?

20. EMPANADO – ESPÈS M’he llevat espès.

21. ENTERARSE (Per traduir-lo, no ho podem fer, com fan alguns, sempre per assabentar-se, que és un cultisme que no recull tots els significats de enterarse. De vegades serà molt més natural de dir saber (Perquè ho sàpigues, no m’agrades!). I caldrà, de vegades, que ens valguem de adonar-se o veure: No s’adona de res: va fumat, el pobre… No ho veus o què, que tinc raó!?. D’altres vegades, encara, caldrà que ens valguem de capir (trad. envellida), copsar (trad. envellida), pescar: Posa’m la versió catalana, que en anglès no ho capeixo. Has copsat aquest matís? No pescava la gràcia de l’acudit).

22. GALLUMBOS – TAPAVERGONYES (trad. envellida) / TAPALL (trad. envellida) Apuja’t el tapavergonyes, que se’t veu el cul! El jovenet, al moment d’allitar-s’hi, es va deixar posat el tapall per innocència.

23. GILIPOLLADA – COLLONADA No diguis collonades, que sembles pallús!

24. GILIPOLLAS (Nota: S’ha de dir que la 4a ed. del diccionari castellà-català d’Enciclopèdia no l’encerta gens quan tradueix gilipollas per torracollons) – CAP DE SURO / CARALLOT (trad. envellida) / PALLÚS / TOTXO (trad. envellida) Ets un cap de suro, nano: no veure aquesta evidència… —Ruc! —Tu, carallot! Aquest: és un pallús que fa més nosa que servei. Quin totxo! Tot s’ho creu…

25. GILIPOLLEZ – vegeu Gilipollada.

26. GORDO – FATIBOMBA / BUTZO D’aquella llàntia en va sortir un geni fatibomba. És un butzo, l’oncle Pere. (Nota: La traducció gras no pot fer la funció de substantiu, i d’aquí ve que un es trenqui les banyes buscant correspondències del substantiu castellà i arribi a solucions tan “provisionals”, per no dir “desastroses”, com persona grassa, que, entre moltes altres coses, no es pot fer servir com a interjecció).

27. GUAPETÓN – GUAPOT Ai… Que guapot que ets!

28. LIAR – CARGOLAR Tabac de cargolar. Cargolar un cigarret.

29. LIARLA – (per al sentit de ‘fer tornar difícil de resoldre un assumpte’): EMBOLICAR LA TROCA / (per al sentit de ‘crear caos o estralls’): FER-LA GROSSA No emboliquis més la troca amb més missatgets. L’has feta grossa, noia: ara com ho arreglem? 

30. LIGÓN – SALTAMARGES (trad. envellida) / SEDUCTOR El saltamarges del cosí, cada setmana me’n presenta una de diferent. És una seductora nata: tots cauen als seus peus.

31. LIGUE – PESCA / FLIRT (trad. envellida) Hi ha hagut bona pesca, a la discoteca? Va tenir un flirt amb la dona d’un altre.

32. MARUJA – MARIA / SENYORA MARIA És una maria, el Carles: mira telenovel·les sud-americanes i el programa de xafardeig. S’ha tornat una senyora Maria: tot el dia a casa.

33. MOLAR (Nota: Pròpiament no és castellanisme sinó que ve del caló, però ha pres força en català per mediació del castellà) – FER TREMPAR / FER TREMPERA Aquesta assignatura fa trempar, però el professor la dona molt malament. 

34. MOLÓN – QUE FA TREMPAR / QUE FA TREMPERA Duia una moto que feia trempar.

35. ¡MANOS ARRIBA! – LES MANS AMUNT! (neol.) / MANS AMUNT! (Nota: Un mosso d’esquadra, entrevistat per televisió i preguntat sobre si feien servir al cos l’expressió literària Mans enlaire! digué que no ho feien perquè és massa col·loquial, i seguidament preguntat sobre quina expressió substitutiva feien servir digué que… cap!).

36. PALO – (per a cosa cansada de fer): GAITA / MATAMENT (per a cosa pesada, avorridora): FASTIGUEIG Ara hem de traslladar el matalàs? Quina gaita!… És un matament, fer-ho després de dinar. Va ser un fastigueig de festa: ni música, ni diversió en general. 

37. PARDILLO – PASSERELL Mira quin passerell: vol lligar-se una de vint tenint-te només quinze i anant amb nervis! 

38. PAVO – PAIO Què vol, aquest paio?

39. PELMAZO – vegeu Tostón.

40. PIBÓN – LLOBARRO / TROS DE DONA Quin llobarro, sa germana!… És preciosa. Quin tros de dona que acaba de passar… (Nota: Malgrat que el diccionari de la RAE, per a pibón, digui ‘persona muy atractiva’, aquesta paraula castellana s’usa fins on jo sé només amb referència a dones, i el català llobarro s’usa sense excepció només amb referència a dones).

41. PIJO – TIFA (o TIFA DE LA PART ALTA (neol.)). És un tifa absolut: té calés i vesteix, fa i parla com qui en té.

42. PILLAR – PESCAR (‘entendre’) / ARREPLEGAR (‘agafar’; ‘proveir-se de’ (p. ext.)) No pesco res del que diu. He arreplegat un refredat. Anem a arreplegar birres.

43. EN PLAN (com a adverbi) – EN TO / EN TO DE L’orador, en to modest, va dir que no en sabia més i va callar: llavors la gent va aplaudir. Ho vaig dir en to de broma.

44. PORFA – SISPLI Sispli, papa: deixa’m-hi anar.

45. PORRO – PORRO / XAI Un porro de maria. Fes-me un xai, va.

46. PRINGADO – MATAT Ets un matat! Aquí mirant paies a l’ordinador en lloc de sortir a conexie’n. 

47. PRINGAR – LLEPAR (‘rebre les conseqüències d’una infracció’ i ‘morir-se’) / PENCAR i SIRGAR (trad. envellida) (‘treballar fort’) Si li trenques això, lleparàs! Ha llepat: ja és al sot. Tot el sant dia que penco… Fent sirgar tant els treballadors sense compensar-los-ho els faràs revoltar.

48. PRIVA – MAM / XEIXA Acosta’m el mam. Bona xeixa, aquest vinet!

49. PRIVAR – MAMAR / XUMAR (trad. envellida) Mamar era el que més li agradava. No xumis tant de xampany, que et pujarà al cap!

50. RALLAR – EMBAFAR / ATABALAR No m’embafis, amb els teus problemes!… Deixa d’atabalar-me amb tanta xerrameca.

51. TAPARRABOS – (per al sentit de ‘calçotets’, vegeu Gallumbos) / (per al sentit de ‘tanga’): ESCANYAPETS. Amb aquest escanyapets que porta ho ‘dissimula’ tot, he he…

52. TÍA BUENA – vegeu Pibón.

53. TÍO BUENO – TROS D’HOME Quin tros d’home, el Marc!… 

54. TIPO (com a adverbi) – ESTIL / DE LA CORDA DE És un músic estil Dylan. Una escriptora de la corda de Rodoreda.

55. TOSTÓN – PLOM Quin plom de discurs que va deixar anar! 

56. DE TRANQUIS – AMB AQUELLA CALMA (neol.) Jo estaré amb aquella calma tot el diumenge: no he de fer res. 

57. VALE – VA BÉ (trad. envellida) (per al sentit d’afirmació) / BO i PROU (per al sentit de ‘ja n’hi ha prou’) / OI? (trad. envellida) (com a falca reafirmativa) —Hi anem? —Va bé! Booo!: para d’estirar, que petarà. Prou! Pareu de discutir. I ell venia finalment descalç, oi?, ja us ho dic, perquè les sabatilles d’anar a la platja no són bon instrument per caminar per la muntanya. Estava limitat, oi?, i per això li calia l’ajut d’una tercera persona. (Nota: Aquest oi a què em refereixo és diferent del més corrent i actual: té el sentit de ‘oi que m’enteneu?, oi que em seguiu?’).

Cal advertir, com ja va fer Ferrater, que pretendre posar el castellà i el català en una situació de “correspondència biunívoca” és un error: cada llengua té el seu geni, el seu caràcter, i convé que el mantingui almenys per un motiu que als catalans se’ns fa evident cada dia: per no diluir-se en una llengua més dominant amb la qual convisqui.

De vegades, però, com entre els professionals dels mitjans de comunicació que editen textos en diaris que surten amb contingut idèntic alhora en català i en castellà, i també en l’àmbit jurídic (on es requereix precisió i doncs equivalència exacta entre uns termes d’una llengua i els d’una altra), es fa necessari establir d’una manera tanmateix obligadament limitada una tal correspondència. I de vegades també, en una situació de convivència de dues o més llengües com és la dels catalans, trobar correspondències es fa necessari en el dia a dia del ciutadà qualsevol.

Com a vici dels diccionaris castellà-català des de la recuperació de la democràcia, aquesta mena d’obres s’ha centrat en el registre culte i ha deixat de banda molts col·loquialismes i frases fetes o bé els ha traduït per cultismes, perífrasis genèriques o mots genèrics, sovint amb molta menys força expressiva que els originals. Ja vaig fer notar en un article anterior—sense descobrir malgrat tot res que no fos ja sabut—que en català hi ha un dèficit avui d’estudi i recolliment lexicogràfic dels col·loquialismes (vegeu El que està per estudiar).

A la llista que dono hi ha disfrutar, enterarse i gordo, que no són pròpiament col·loquialismes en castellà, si bé el segon, en castellà, en algunes accepcions, pren el valor de col·loquialisme. En tot cas, com a castellanismes del català, són tots tres col·loquialismes.

Indico si una paraula catalana—almenys com a traducció d’una de castellana—considero que està envellida amb l’expressió trad. envellida i llavors, al seu costat, procuro de donar-hi la que proposo (recollida de l’ús real actual o tradicional) com a més assumible actualment en general, malgrat que la que considero i indico com a envellida no crec que no s’hagi de promocionar (per això la dono) perquè pot fer un salt en molt poc temps en vitalitat (per una llei de sociolingüística que l’enyorat Joan Solà ens feia tenir present) si els parlants se la tornen a fer seva per haver-la sentit només un dia o dos a la tele per exemple. Indico una traducció recomanada oficialment amb l’expressió oficial. Indico també els deu neologismes proposats per mi, els uns, amb l’abreviatura p. ext., que significa ‘per extensió del sentit original’ i, els altres, amb l’abreviatura neol., que significa ‘neologisme’.

Encara que hi hagi paraules que tinguin forma femenina, les poso totes només en masculí excepte tío bueno.

Amb les excepcions de currar, enterarse, gilipollas, palo, pringar i vale, he donat màxim dues traduccions per paraula (o paraules originals castellanes d’igual sentit) a fi de donar més impuls a les meves propostes de traducció.

Alg i alg/c es refereixen a ‘algú’ i a ‘alguna cosa’ respectivament.

He ignorat de vegades el sentit que dona la RAE a una paraula castellana i l’he traduït pel sentit que té almenys en el castellà actual de Catalunya. Ignoro si una traducció és només dialectal a l’hora de donar-la com a proposta general, perquè és en la riquesa dialectal i la seva promoció general on bàsicament trobarem la solució de la insuficiència generalitzada de col·loquialismes en ús en català.

A part dels meus propis coneixements i els de mos pares i amics, les meves fonts d’informació han estat el Diccionari del català popular i d’argot de Joaquim Pomares, el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC, el Gran diccionari 62 de la llengua catalana d’Edicions 62, el Diccionari de sinònims d’Albert Jané, l’Observatori de Neologia de la UPF, el Termcat i el treball acadèmic Lexicografia i traducció: l’argot juvenil de Tóbal Barber Casasnovas (UPF); que es troba a: http://www.carstensinner.de/castellano/barber_cos.pdf [consulta 13.8.2019].

https://www.nuvol.com/llengua/col-loquialismes-castellans-dificils-de-traduir-62277

Quan vaig morir creia que la meva ànima reposaria eternament, com la majoria. Però no. Després, vaig suposar que m’havien castigat pels pecats comesos a deambular permanentment fins a pal·liar-los.

Em presento. Potser el meu nom us sona: és Julieta, Julieta Capulet. Vaig viure al segle setze a Itàlia i em vaig enamorar de Romeu Montagú. La meva existència només fou de catorze a divuit anys (segons les fonts). El meu estat actual és morta. La causa del traspàs, un suïcidi, per un malentès beneit.

Des de llavors el meu esperit vagabundeja, sense cos, buscant en cada racó de món aquell altre jo, sense saber si el localitzaré. Sort que la consciència, un cop tanques els ulls, viatja ràpid.

És per això que cerco per tota la humanitat la meva mitja taronja. Durant el dia fondejo entre els llençols dels amants possibles futurs concebibles. A les nits vagarejo pels cementiris escorcollant entre aquells que fa anys que han traspassat.

He explorat però res; no el trobo. On ets, Romeu?

Al cap de mitja eternitat sense obtenir la resposta a la meva quimera, he tingut una idea: buscar-lo en el present. Com?

Avui he entrat a una biblioteca; no hi havia ningú. M’he entretingut per les lleixes tafanejant els llibres. Casualment m’he aturat a la «S» i m’ha cridat l’atenció un cognom llarguíssim: Shakespeare. He descobert que aquest novel·lista havia viscut a la mateixa època que jo. Contemporani? No l’havia vist mai per Verona.

Quin ha sigut el meu ensurt quan he sabut que aquest prolífic autor havia escrit un llibre on jo mateixa era la protagonista amb Romeu!

Acabo d’esbrinar que mai he estat humana. No arribo ni a la categoria de fantasma. Només soc un personatge!

He entrat dins el llibre i allí m’he retrobat amb el meu amor!

Emma Martí

Continuem amb una petita selecció de palíndroms en castellà. Per saber- ne més es pot consultar la web d’en Víctor Carbajo (http://www.carbajo. net/varios/pal.html) i el seu treball 232232 Palíndromos españoles.

Ojo rojo
Oso baboso
Edipo lo pide
La Roma amoral
Nos ideó Edison
No subas, abusón
Odié lo leído
Raro ese orar
Robas ese sabor
Ella té dará detalle
Isaac no ronca así
La moral, claro, mal
Lavan esa base naval
Ligar es ser ágil
Notará más esa maratón

(…)

Extret de
MAT 2 MATerials MATemàtics Volum 2021, treball no. 2, 23 pp. ISSN: 1887-1097
Publicació electrònica de divulgació del Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona

Yoga Nidra és un sistema de relaxació meditativa i també un estat de consciència. Nidra és l’estat
fronterer entre vigília i somni, la frontera entre el nivell conscient i subconscient. L’objectiu de
Yoga Nidra és romandre conscient tot assolint una relaxació profunda. Abasta diverses tècniques i
mètodes de meditació i actua sobre tots els plànols de la persona oferint-nos la possibilitat de
treballar amb aquells components que més interessin en un determinat moment. La seva
estructura pot ser fàcilment adaptada a les necessitats, la comprensió i coneixement de la
persona, el sistema pot ser enriquit amb altres elements i tècniques que en un principi no estaven
en l’estructura general.

Proper taller:

Dies: 23 i 24 d’octubre 2021
Lloc: Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri al barri de les Tres Torres de Barcelona
A càrrec de: Lluís Rissech

Més informació:
https://casaespiritualitat.barcelona/la-casa/

El Trastorn Bipolar es caracteritza per episodis de depressió major combinats amb un o més episodis de mania o hipomania, és a dir, sensacions de molta eufòria, irritabilitat, alta energia vital i mental, insomni, percepcions distorsionades de superioritat, entre d’altres símptomes.

En aquest cas, la persona ja ha entrat en un estat irracional, psicòtic, amb deliris i incapacitat per calcular riscos. Els episodis de mania propis de el Trastorn Bipolar solen requerir d’ingrés per evitar situacions de veritable perill per al propi pacient i el seu entorn.

Tot i els canvis d’ànim, de vegades les persones que pateixen trastorn bipolar no reconeixen el problema i com aquest afecta a la seva vida i de la dels seus familiars.
Els episodis d’eufòria solen anar seguits d’altres episodis de negativitat, molt baix estat d’ànim, pèrdua d’interès per gairebé totes les activitats, sentiments d’inutilitat o culpabilitat provocant conseqüències en les relacions socials i en el treball.
Alguns dels símptomes que pot presentar una persona durant el període d’alteració de l’estat d’ànim de tipus maníac són:

• Sensació de molta eufòria, productivitat o nerviosisme
• Augment de l’autoestima o fantasies de grandiositat
• Discurs verbal accelerat
• Flux d’idees seguides o pensaments que apareixen a gran velocitat
• Augment d’activitat, energia o agitació
• Facilitat de distracció
• Sensació exagerada de benestar
• Menor necessitat de dormir
• Presa de males decisions i manteniment de conductes de risc com fer compres compulsives, consum de tòxics, etc.

Extret de https://barcelona.guttmann.com/ca/especialitat/trastorn-bipolar

Més informació: https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/t/trastorn-bipolar/

Malika Favre o el somni d’una festa major. És una santa protectora o potser una reina poderosa que encarna en si mateixa tota la bellesa de Barcelona? Aquesta última visió és la que ha preferit donar a la seva Mercè Malika Favre, una il·lustradora parisenca que fa uns anys que viu a la capital catalana i que, tot just ara, acaba de fer realitat un somni. I és que poc abans de venir a viure a Barcelona, durant una estada breu a la ciutat, va topar amb un cartell de la il·lustradora Maria Corte que anunciava la Mercè d’aquell any. Va reconèixer la imatge que veia, però sense saber encara la importància i la magnitud d’aquesta celebració en la vida de la ciutat. Quan en va ser conscient, va pensar: “quin projecte més engrescador per a una il·lustradora”. I es va deixar portar un instant per la fantasia, somiant que potser algun dia seria ella l’encarregada de crear la imatge de la festa. Qui es pensi que els somnis són només això, somnis, trobarà material per a la reflexió en l’experiència de Malika…

L’autora del cartell de la Mercè 2021 va néixer i créixer a París, filla d’una mare, artista de vocació, que li va encomanar la seva passió per les belles arts i un coneixement de l’ús dels colors que, de gran, ha aplicat a bastament en les seves creacions. La capital francesa, rica, diversa i creativa, va ser una gran escola per a una artista, de bon principi, ni tan sols no havia pensat a dedicar-se a l’art. Els estudis la van portar cap a les matemàtiques i la física, un camí més segur per arribar a una vida estable… fins al moment que es va adonar que no seria mai feliç dedicant-se al món de la ciència i va començar a estudiar disseny gràfic.

Amb vint-i-pocs anys, va decidir explorar la vida a Londres durant un any. I, seduïda per la barreja de cultures, l’energia i la diversitat visual de la ciutat, s’hi va quedar durant setze, els sis primers treballant en un estudi de disseny i la resta, ja com a il·lustradora. Era l’autèntica vocació d’una artista a qui, com explica ella mateixa, el que més li agrada és explicar una història. I ho fa en cadascuna de les il·lustracions que signa per a mitjans que van de The New Yorker a l’edició espanyola de Vogue, o The Parisianer, passant pel Montreux Jazz Festival, el Lincoln Center de Nova York o mil i una firmes comercials que reclamen els seus serveis.

Coneixereu les seves obres per un caràcter minimalista que aposta per dir el màxim amb el mínim d’elements, pels colors vius i intensos que hi aplica i per l’afició de l’autora a jugar amb el que es veu i el que no, amb espais en negatiu i amb uns efectes òptics que col·loquen el seu treball a mig camí entre el pop art i l’op art. Un bon exemple és la imatge de la Mercè d’enguany, en la qual la primera lectura deixa pas a un examen més detallat que revela detalls sorprenents, tots ells lligats amb aquesta Mercè que enguany celebra el 150è aniversari o amb la geografia de la ciutat. Mireu-vos la corona que duu, les imatges que emergeixen del seu pit o les arracades que porta posades i descobrireu mil i una al·lusions a la vida barcelonina… que canvien (igual que el mateix color de la imatge) quan s’anuncien activitats tradicionals, d’arts de carrer o quan es reclama una festa antimasclista. No espereu que l’autora us expliqui tota la simbologia i les imatges ocultes en la seva Mercè, ja que, per a ella, part del misteri consisteix en això: que cadascú descobreixi per si mateix o per si mateixa què li suggereix el que està veient.

Malika no hauria arribat a crear mai aquesta imatge si no s’hagués instal·lat a la ciutat, buscant un ambient més càlid, meteorològicament i humanament, que el de la capital britànica. Es va enamorar de Barcelona, on ja tenia amics, i especialment de Gràcia, el barri preferit d’una artista que valora de Barcelona l’arquitectura, la bellesa de la ciut…

https://www.timeout.cat/barcelona/ca/noticies/tot-el-que-has-de-saber-sobre-el-cartell-de-la-merce-2021-090121

https://beteve.cat/artic/etrevista-malika-favre-estil-sexi-feminisme-cartell-merce-2021/