Cançó de la nit d’agost

Publicat el 15/08/2023 per violantmarti

Cançó de la nit d’agost

Si dalt dels arbres callava el cucut,
l’aigua emmudia devora les canyes.
Nit sense lluna, silenci del camp,
i les estrelles cobrint la muntanya.
El vent ens duia perdut el gemec
          d’alguna guilla llunyana.

El lledoner s’ha amagat rera el pont
i dins la nit s’ha esborrat la drecera.
Des del pujol veig la barca en el mar
i sento l’aspre perfum de la terra.
Totes les ombres em tapen els ulls
          i se m’endú la tenebra.

Si tu volguessis donar-me la mà
i caminéssim plegats per les cimes,
els corriols s’obririen, els recs
i la boscúria i l’ocell cantarien.
Si to volguessis donar-me la mà,
          jo et donaria la vida.

I la carena voldríem seguir
i no ens faria paüra la fosca.
Els cucs de llum cremarien d’amor
i en arribar dalt de tot de la costa,
veuríem l’alba que ve de llevant
          i les estrelles que es colguen.

Tomàs Garcés

Publicat dins de Poemes | Deixa un comentari

La vall de la Geria

Publicat el 12/08/2023 per violantmarti

Durant la visita a l’illa de Lanzarote, segur que a més de les costes us endinsareu a la vall de la Geria a l’interior de l’illa. El paisatge és espectacular i segur que mai haureu vist quelcom igual: terra, colors, textures… i el cultiu de la vinya.

Els ceps de raïm estan plantats en una terra negra, però el que impressiona més són els clots i les parets de pedra seca volcànica que els protegeixen. Són els anomentas soros: unes estructures de pedra volcànica que protegeixen del vent, com un abric als ceps i altres conreus, preserven la humitat en el seu interior i eviten que el rofe (arena volcànica) caigui al seu interior i colgui la planta.

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

Ha mort Sixto Rodriguez, Sugar Man

Publicat el 09/08/2023 per violantmarti

Al festival In-Edit de l’any 2013 vaig veure el documental Searching For Sugar Man. Aquest documental em va agradar molt: tant per la història que narrava, com per la banda sonora.

Searching For Sugar Man és la història real de Sixto Rodríguez, conegut com a Rodríguez, un cantant nordamericà que a mitjants dels anys seixanta i principis dels setanta va enregistrar dos àlbums de folk-rock protesta en el segell Sussex, però després va desaparèixer sense deixar cap més rastre de la seva vida ni carrera musical. Va tenir poc èxit als Estats Units, però en canvi a Sudàfrica, Australia i Nova Zelanda va ser la banda sonora de molts joves que desconeixien que encara vivia a Detroit.

Ahir llegia al diari que va morir Sixto Rodríguez i m’ha vingut a la memòria la lletra de la cançó més famosa: Sugar Man.

Sugar man, won’t you hurry
‘Cos I’m tired of these scenes
For a blue coin won’t you bring back
All those colors to my dreams

Silver magic ships you carry
Jumpers, coke, sweet Mary Jane

Sugar man met a false friend
On a lonely dusty road
Lost my heart when I found it
It had turned to dead black coal

Silver magic ships you carry
Jumpers, coke, sweet Mary Jane

Sugar man you’re the answer
That makes my questions disappear
Sugar man ‘cos I’m weary
Of those double games l hear

Sugar man
Sugar man
Sugar man
Sugar man
Sugar man
Sugar man
Sugar man

Sugar man, won’t you hurry
‘Cos I’m tired of these scenes
For a blue coin won’t you bring back
All those colors to my dreams

Silver magic ships you carry
Jumpers, coke, sweet Mary Jane

Sugar man met a false friend
On a lonely dusty road
Lost my heart when I found it
It had turned to dead black coal

Silver magic ships you carry
Jumpers, coke, sweet Mary Jane

Sugar man you’re the answer
That makes my questions disappear.

 

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Exposició: «Guastavino, Rubió i Baldrich, arquitectes de l’Escola Industrial»

Publicat el 05/08/2023 per violantmarti

L’arquitectura de la Catalunya contemporània està condensada dins les quatre illes de l’Eixample que formen el recinte de l’Escola Industrial. Hi destaquen tres arquitectes: Rafael Guastavino, Joan Rubió i Bellver i Manuel Baldrich.

Aquesta exposició mostra la creativitat i l’actuació dels tres arquitectes que han definit el recinte de l’Escola Industrial al llarg dels seus 150 anys d’història. Comissariada per Ramon Graus, és un recull d’imatges i documentació triades entre el material custodiat al nostre Arxiu i altres fons documentals d’arxius rellevants.

L’exposició es completa amb tres vídeos de la companyia IT Dansa, que posen en context la vida al recinte al llarg d’aquest segle i mig.

Exposició

Lloc: vestíbul edifici del Rellotge

Horari: de dilluns a divendres, de 8 a 20 h

Accés lliure

També la podeu visitar durant les visites guiades que programem cada mes. Consulteu l’agenda.    

Per saber-ne més

Història de l’Escola Industrial

El recinte de l’Escola Industrial de Barcelona Arquitectura per a la indústria, la universitat i els serveis (1870-2020)

Publicat dins de Barcelona | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Lluna plena a l’agost

Publicat el 02/08/2023 per violantmarti

Nit de lluna plena a Sitges – agost 2023

Un moon de Llunes
La lluna és creativa, divertida, passional.
Els enamorats la miren, es miren, s’abracen.
El despistat se sorprèn, l’observa.
El nen tira pedres a l’aigua i la nena la vol tocar.
Al viatger, la fidel companya.
L’artista, la vol pintar.
Tots tenim una lluna, quina és la teva?

Fotografia i text Lluís Rius

I una banda sonora:

Publicat dins de Calaix de Sastre | 1 comentari

Plensa a la Pedrera

Publicat el 30/07/2023 per violantmarti
Fotografia Lluis Rius

Jaume Plensa. Poesia del silenci

Una exposició única per descobrir el Plensa més íntim i desconegut. Es mostra, per primera vegada, la influència que ha tingut la literatura, el llenguatge i l’alfabet en la seva obra.

Jaume Plensa (Barcelona, 1955) és un dels escultors més reconeguts internacionalment dins el panorama de l’escultura contemporània del tombant del segle XX al XXI. El seu treball actual se centra en la figura humana, on conflueixen dos vectors essencials: la matèria i la paraula.

L’exposició a La Pedrera, que abasta la seva producció des del 1990 fins avui, destaca alguns aspectes clau de l’obra de Plensa com a escultor i s’articula a l’entorn de les relacions entre l’univers creatiu de l’artista i la lletra com element constitutiu de la seva obra.

Aquesta relació de Plensa amb la literatura, i especialment amb la poesia, és el fil conductor d’aquesta mostra, en la qual també hi són presents altres temàtiques recurrents en la seva trajectòria com el silenci, el somni, la música i la família.

Per a l’artista cada lletra té una bellesa única, però totes juntes són una mostra de la diversitat del món i de la convivència entre diferents cultures. Tal com explica «una lletra no sembla res, és una cosa humil, però unida a d’altres formen paraules, i les paraules formen textos i els textos, pensament. És una mica la idea de la pedra fundacional, al voltant de la qual es construeix el temple, després la ciutat, el país, el continent i l’univers».

Comissariat: Javier Molins

Publicat dins de Museu al carrer | Deixa un comentari

130è aniversari El Crit de Munch

Publicat el 26/07/2023 per violantmarti
“edvard munch – the scream 1893” by oddsock is licensed under CC BY 2.0. To view a copy of this license, visit https://creativecommons.org/licenses/by/2.0/?ref=openverse.

Enguany se celebra el 130è aniversari de l’aparició del quadre El Crit (Skrik en noruec) d’Edward Munch que va pintar quan tenia 30 anys. Fins el 1917 va fer 4 versions més. Encara avui és un referent en l’art del nostre temps juntament amb el compositor d’Edward Grieg també noruec.

La primera versió de El Crit va crear molt expectació, formava part d’un conjunt de 6 peces anomenat Amor, en el que es representaven les diferents etapes emocionals de l’amor: des de l’enamorament fins el trencament dramàtic que va representar amb El Crit. El crítics van definir el conjunt d’art dement i aquest quadre era tan trasbalsador que desaconsellaven a les embarassades anar-lo a veure.

Una de les versions té una inscripció en llapis que diu: “Només podria haver estat pintat per un boig”. Sembla que ho va escriure Munch davant les crítiques rebudes a l’exposició. La malatia mental estava molt present en la seva família i en ell mateix.

Much va voler fugir d’un rostre convencional pel personatge principal i es va inspirar en una mòmia peruana on l’expressió de la seva cara és la desesperació, l’angoixa i l’horror. “Un somni va inspirar la seva pintura: anava passejant pel moll quan el sol es ponia, de sobte el cel es posà vermell. Estava molt cansat, em vaig aturar i em vaig recolzar a la barana. Sang i llengües de foc amenaçaven el cel blau del fiord i la ciutat. Em vaig quedar quiet, tremolant d’angoixa i vaig sentir un crit infinit que travessava la natura”.

Des de finals del segle XX El Crit ha passat a format part de la cultura popular: portades de llibres, discos, cartells, disfresses, carotes, personatges de pel·lícules fins l’emoji 😱.

Amb 130 anys d’existència El Crit ressona amb força davant la deseperança d’un nou segle que albirava la crisi existencial de l’home modern i encara continua sent una figura icònica perquè l’angoixa dificilment es pot banalitzar.

Extret de l’Informatiu de Catalunya Informació 16/7/2023.

Més informació: https://openverse.org/image/5d536514-896e-4dc6-aab5-feb39d2fb824?q=The%20scream%20painting

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Teresa 100 anys

Publicat el 22/07/2023 per violantmarti

Àvia Teresa
avui celebrem amb tu
els cent anys de vivències recordades.

Dolça mare, l’amor que tu ens has regalat
és respecte que t’has guanyat amb gran bondat.


Hi som tots, petits i grans, una família,
fins als cent! una vida ben plena de música.
I nosaltres, avui celebrem amb tu,
som aquí per gaudir-ne tots junts, cantant plegats.


És veritat, t’estimem, fills i nets i besnets.
És veritat i ho sabem que ens estimes molt més,
que ens estimes molt més.

Publicat dins de Dones, Efemèrides, Extra d'estiu | 1 comentari

Adeu a Francisco Ibáñez

Publicat el 17/07/2023 per violantmarti

L’Andreu ens diu pel xat familiar que ha mort Francisco Ibáñez, dibuixant de còmics d’humor. Ell és l’autor de Mortadelo y Filemón, i altres com 13 rue del Percebe, El Botones Sacarino, Pepe Gotera y Otilio.

A casa de petita no va entrar mai cap publicació d’aquestes, però recordo com el meu cosí Gerard llegia aquests comics i com reia, i quan jo anava a casa d’ell els llegia. Els esbogerrats diàlegs, les disfresses camaleòniques, els dibuixos… em van obrir una nova finestra al món del còmic, tan diferent del Tintín o altres del Cavall Fort que tenia a casa.

Anys després el Gerard, fill meu, va aprendre a llegir amb els seus àlbums, i després l’Andreu també s’hi va enganxar, no hi havia estiu que caiguessin un parell d’àlbums. La nostra sorpresa va ser quan en un viatge a Stuttgart ens van dir que Mortadelo y Filemón allà eren molt populars: Clever&Smart.

Durant l’època que vaig treballar a Zeta Multimedia havia coincidit amb Francisco Ibáñez un parell o tres vegades. Em sobtava la senzillesa en el tracte, la seva amabilitat i simpatia, així com la facilitat en fer un dibuixet a qualsevol racó de paper o pissarra que trobés.

Recordo les tardes d’estiu a Òrrius quan els nens i un grup d’amics omplien la sala de casa al voltant de la TV-VHS que teniem i reien amb el vídeos de Mortadelo y Filemón que miraven.

Avui Mortadelo, Filemon, Sacarino, Pepe Gotera y Otílio, queden orfes del pare que els va donar vida i que tantes aventures els ha fet viure.

Gràcies Francisco Ibáñez per les tonelades de rialles que ens has donat.

PD: Dedicat al meu cosí Gerard, al Gerard i Andreu i tota la colla de nens  i nenes d’Òrrius: Esteve, Ovidi, Lluc, Magalí, Violeta, Arnau, Aniol i Júlia.

Publicat dins de Calaix de Sastre | 2 comentaris

Contenidors que emmagatzemen calor a l’estiu per l’hivern

Publicat el 14/07/2023 per violantmarti

Sovint he tingut idees d’invents que quan ho comento a casa riuen a cor que vols.

Serà que de petita em fascinaven Los grandes inventos del TBO (por el Profesor Franz de Copenhague), unes complicades màquines que resolien situacions i problemes de la vida real.

Llegeixo al diari de finals de juny que els investigadors de la Universitat de Lleida, liderats per la dra. Luisa F. Cabeza, desenvolupen un sistema basat en reaccions químiques de sals que permet emmagatzemar l’escalfor a llarg termini. Aquest estiu es provarà la captació aquí i a l’hivern, la instal·lació es traslladarà a Alemanya i Suècia per comprovar-ne el resultat.

http://www.elpunt.cat

Talment la idea que fa anys que havia tingut: per què desaprofitem l’energia solar a l’estiu i que tant agrairiem a l’hivern?

Gràcies als científics de la Universitat de Lleida per haver desenvolupat aquest sistema de climatització.

Més informació a: https://www.elpuntavui.cat/societat/article/11-mediambient/2304743-la-calor-de-l-estiu-aprofitada-a-l-hivern.html

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari