100è aniversari del pasdoble València

Jose Padilla Sanchez a petició de l’artista Mercedes Serós que volia una música amb gust de València, va decidir de compondre un pasdoble anomenat Valencià, que va estrenar ella mateixa a París l’any 1925. D’aquesta manera va nàixer el pasdoble Valencià, un pasdoble ple d’alegria i elegància. La primera setmana de l’espectacle es van recaptar més de 25 milions de francs (molt diners a aquella època). A banda d’aquest pasdoble, també va escriure tangos i sarsueles com “La Violetera” una altra cançó també molt important a la seua carrera musical.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Dia Mundial de la Poesia 2025

Publicat dins de Efemèrides, Poemes | Deixa un comentari

Canal dels dos mars

És el canal navegable més antic d’Europa que encara està en funcionament. Va ser construït en el segle XVII durant del regnat de Lluís XIV, amb l’objectiu d’evitar a la flota francesa fer la volta a la Península Ibèrica.

Està format per dues seccions: el Canal du Midí que recorre 220 km entre el port mediterrani de Sète i Tolosa, i el Canal de la Garona que el perllonga fins a Bordeus amb un total de 193 km quan arriba a l’Atlàntic.

La construcció del Canal du Midí va començar el 1666 i va finalitzar el 1681, mentre que el Canal de la Garona no es va acabar fins el 1856 amb la construcció d’un canal lateral a la Garona, ja que la navegació pel riu va comportar algunes dificultats de navegació, que van fer desestimar circular per la llera de del riu. Pierre-Paul Riquet fou l’ingenier del Canal du Midí i va estar supervisat per Jean-Baptiste Colbert un dels principals ministes del Lluís XIV.

Finalment, la construccció del ferrocarril va desbancar l’ús d’aquests dos canals i avui està centrat en el transport turístic.

Publicat dins de Viatges | Deixa un comentari

El color pastell de Tolosa

Fa uns dies us comentava que he anat força vegades de visita a Tolosa del Languedoc, i sempre hi descobreixo quelcom nou. Enguany ha estat la història del color pastell…

Entre el 1463 i 1560 Tolosa va viure el seu segle d’or, la ciutat va ser el centre europeu del tint blau conegut amb el nom de pastell. El clima de la regió era l’idoni pel cultiu del glast, isatis tintcoria, una espècies de planta herbàcia bianual, de la que després de triturar-se les fulles es formava unes boles anomedades cocagnes de les que s’obtenia el colorant blau emprat per tenyir teles. Fou tal l’èxit que Tolosa durant aquesta època es va anomenar el país de la cocagne. La riquesa va durar fins que va arribar l’anyil d’Orient, i al ser més barat, el pastell va acabar perdent la seva competitivitat.

D’aquella època queden les petjades en els suntuosos palauets que els comerciats del pastell varen constuir per la ciutat i que encara es poden veure:

  • Hôtel de Bernuy
  • Tour Pierre de Serta
  • Hôtel d’Astrog
  • Hôtel d’Arnault de brucelles
  • Hôtel Delfau
  • Hôtel Assézat

Podeu visitar el Museu du Pastel a Labège i la Maison du Pastel a la place d’Assézat, prop de l’Hôtel Assézat a Tolosa.

Publicat dins de Museu al carrer, Viatges | Deixa un comentari

The Shining: 45è aniversari

The Shining (lit. ‘La resplendor’) és una pel·lícula estatunidenca de terror estrenada el 1980 i dirigida per Stanley Kubrick, celebra enguany el 45è aniversari.

Basada en la novel·la homònima d’Stephen King, és considerada la pel·lícula maleïda de Stanley Kubrick. A més de la tensió sobrehumana a la qual va sotmetre tots els actors i de l’incendi del set de decorats de l’Hotel Overlook, que va obligar a ajornar el rodatge unes quantes setmanes, a Espanya es van afegir a aquesta sèrie d’infortunis una reducció del metratge de la versió europea, imposada pel mateix Kubrick després de comprovar el fracàs comercial que estava tenint als  Estats Units d’Amèrica, i un pèssim doblatge que amb el temps ha esdevigut famós.

Veig que al Cinema Aribau de Barcelona, el proper divendres 14/3/25 fan una sessió especial per celebrar el 45è aniversari.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Sis de març…

La Lola m’envia aquesta col·laboració, dedicada a la seva mare.

Avui és el teu aniversari i he trobat aquesta fotografia d’un sis de març, el que no sé quin any ni quants en feies. És igual, l’Arc de la Perdiu s’havia vestit de festa i segur que estaves envoltada de tots aquells que t’estimem. Saps, l’amor no mort mai, et porto a dins i parlo moltes vegades amb tu i també parlem de tu amb tots aquells que has deixat baixant pel riu de la vida.

Et dedico l’escrit que fa temps em va fer arrribar una amiga i avui em sento ben representada:

I arriba un dia en què t’escoltes parlant com ella, cuinant com ella, renyant com ella, cantant com ell, ensenyant com ella, escrivint com ell, plorant com ella.

I arriba un dia en què aquestes sabates gegants que tant et vas provar et queden, i pots recórrer la seva petjada.

I amb cada pas vas entenent tot el que alguna vegada vas criticar.

I entens els límits, els reptes, els enutjos, les preocupacions, les pors.

I agraeixes que va ser aquí, acompanyant-te de prop, cuidant, vigilant.

I agraeixes els seus desvetllaments, els seus sacrificis, el seu temps.

Arriba un dia en què et mires al mirall i la veus. Perquè uns mesos vam estar dins d’ella, però ella sempre estarà dins de nosaltres.

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Desig

Albada a Sitges – Lluís Rius

Desig

Recerco l’alba dins la nit obscura
i se’m fan perdedors tots els camins.
Recerco el cant de l’única font pura
i totes les begudes són verins.
Voldria que el perfum de blanca rosa
ofegués la luxúria d’aquell nard.
Voldria que el meu cor que ja no gosa,
per l’amor no cregués que és massa tard.
Una vela, només, i una atzavara;
un mar ben blau i una blavor de cel;
una joia callada i ben avara,
i l’aquietament de tot anhel.
I trobar-se, Senyor, que em fossis l’alba,
i la vela i el mar i el cant d’amor;
que em tornessis brillant l’ànima balba
i ben clara la font d’aquest meu cor.

Joan Brossa
(1919-1998)

Publicat dins de Albada, Poemes | Deixa un comentari

El calendari

Hem esgotat tots els dies del febrer els negres i els vermell i toca arrencar la pàgina. Fa temps que no tenia un calendari que calgués desprendre les pàgines, normalment passaves els fulls. Això m’ha retornat a la infància quan els mesos estaven tots junts units a una sola imatge que perdurava tot l’any en curs. Al començar el següent més i mai abans del dia 1, la mare arrencava amb molt de compte el full caducat i amb especial cura l’anava partint el full per la meitat, i la meitat de la meitat, fins tenir un petit bloc per fer llistes o anotacions, l’altre costat dels números era blanc i s’havia d’aprofitar.

Soc filla dels temps difícils en que la manca de tot estimulava la imaginació. Recordo amb molt d’afecte unes llibretetes confeccionades amb paper reutilitzat en que escrivia els primers contes, potser em ve d’aquí l’afició a les llibretes!! El cas és que he fet, gairebé sense ni adonar-me, el mateix que feia la mare i ara tinc un nou bloc per fer la llista de la compra que moltes vegades oblido sobre la taula.

Lola Abelló

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Tornem al teatre: El principi d’Arquimedes

Tornem al Teatre

🎭 El principi d’Arquimedes text de Josep Maria Miró
📅 Dijous 10 d’abril de 2025
20.00h
📍 Espai Texas – Carrer Bailèn, 205 – Gràcia (Metro Verdaguer o Joanic)

💰El preu de l’entrada és de 17,1,€
A partir d’avui i fins el 25/3 pots fer el pagament de les localitats que has reservat a través del Bizum 644744964. Si aquest sistema de pagament no et va bé contacta directament amb mi i concretem com fer -ho.

Recorda que pots fer extensiu aquest missatge a familiars i amics.

Moltes gràcies
Violant Martí
644744964


El principi d’Arquimedes
Per qui posaries la mà al foc? El principi d’Arquimedes és considerat un dels grans èxits del teatre català contemporani: s’ha vist en 43 muntatges internacionals i s’ha traduït a 20 idiomes. A partir d’un incident provocat pel petó “innocent” d’un monitor de natació cap a un nen, l’espectacle desplega una colpidora reflexió sobre la confiança, els prejudicis i els mecanismes de control de la por. El sorprenent i captivador text de Josep Maria Miró torna a Barcelona amb una nova mirada sota la direcció de Leonardo V. Granados.

Més informació:
https://espaitexas.cat/espectacle/el-principi-darquimedes/?gad_source=1&gclid=Cj0KCQiAoJC-BhCSARIsAPhdfSjJX23qFuQ6zizYE_Kqh8AY3m1h0m9rPzkomP_iOCNC8Dzn5QVllVQaAs7jEALw_wcB

https://www.independent.cat/noticia/99983/el-principi-darquimedes-la-primera-produccio-propia-de-lespai-texas

Publicat dins de Calaix de Sastre | Deixa un comentari

Ha mort Roberta Flack

Roberta Cleopatra Flack cantant i pianistat estatunidenca de soul i blues va morir ahir a Nova York als 88 anys afectada de l’ELA. És coneguda per èxits com «Killing Me Softly with His Song» i «The First Time Ever I Saw Your Face», la seva veu i estil van tenir una gran influència en la música popular del segle XX.

Flack va començar la seva formació musical amb el piano. Amb quinze anys, va obtenir una beca per estudiar a la Universitat de Howard, on es va convertir en una de les alumnes més joves de la seva història. Durant aquest període, va passar del piano al cant i va exercir com a directora adjunta de la coral universitària. Posteriorment, va treballar com a professora de música en diversos instituts mentre actuava en locals musicals de Washington DC. 

Va ser la primera artista en guanyar en solitari el premi Grammy a la millor gravació de l’any durant dos anys consecutius: el 1973 amb “The First Time Ever I Saw Your Face” i el 1974 amb “Killing Me Softly with His Song”.

Us deixo amb la seva veu, que va trencar fronteres, com a millor homenatge.

PD: Dedicat al Pablo amb qui comparteixo gustos musicals.

Publicat dins de Dones, Obituari | Deixa un comentari