• [de les darreres disposicions testamentàries del Rei Jaume]
  
  E tot açò feyt, dixem a ell el pregam que ell que partís d’aquí e que faés stablir tots los castells del regne de València de vianda e d’altres coses, e que degués bé e enfortidament menar la guerra, e, asenyaladament, que gitàs tots los moros del regne e València, per ço com eren tots traÿdors e havien-nos-o donat a conéxer moltes vegades, que, nós faén bé a ells, punyaren tots temps a nós fer greuge e [a] nos decebre, si poguessen. E allò mateix farien a ell, si romanien en la terra. E encara pregam- lo, si cas se esdevenia que nós d’aquesta malaltia moríssem en l’endemig, que ell seria en establir los castells, que ell en aquella sahó no·ns tragués del regne, per ço com la terra per absència de l’infant en Pere se’n poria perdre. E, si nós moríem en aquest endemig en Algezira, que·l bisbe d’Oscha e l’altra companya que ab nós eren nos soterràssen a Sancta Maria d’Algezira o a Sancta Maria de València, segons que nós havíem ja manat. E pregam al dit infant en Pere que, la guerra finida, que ell nos feés portar, si moríem, a Sancta Maria de Poblet, on nós nos érem ja lexat.

Del Llibre dels Feyts; Universitat de València i Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2024