Extret de VilaWeb 26.06.26 – Jordi Badia Pujol

De segur que sabeu més d’una manera de dir “tomàquet”. El mot procedeix del castellà tomate, provinent de tomatl, originari del nahua (llengua utoasteca parlada a Mèxic). Sembla que, de primer, es va catalanitzar en tomàtec. Per una altra banda, del plural castellà tomates en va sortir la variant tomata, modificada en tomaca, segurament per dissimilació (diferenciació de la segona te respecte de la primera). La forma tomàquet pot provenir de tomàtec per metàtesi (inversió de sons), però també pot ésser fruit de la convivència de tomàtec i tomaca. Les variants tomàtiga i domàtiga són més incertes. I l’alguerès pomata sembla clar que és agafada del lugodorès pumatta.

La forma més estesa, tomata, es diu a Catalunya Nord, a les comarques de Ponent, en punts de les Terres de l’Ebre, en una bona part del País Valencià i a Eivissa i Formentera.

Tomaca abasta també una zona àmplia, que baixa del Ripollès cap a Osona i el Bages, salta al Camp de Tarragona i a una part de les Terres de l’Ebre i, més al sud, a les Comarques Centrals valencianes.

A Barcelona i en unes quantes comarques del català central –com ara la Cerdanya, el Maresme, el Vallès, el Penedès i l’Anoia– es diu tomàquet.

Tomàtiga o domàtiga es diuen a Mallorca i Menorca, llevat de Maó, on es diu tomàtec. Aquesta forma, juntament amb tomàtic, són les habituals al Berguedà, al Lluçanès i al Solsonès. 

A la Franja de Ponent es diu tomate i a l’Alguer, pomata.