Del 9 al 16 de maig se celebra Barcelona poesia.

Cada dia publico una poesia per tal de sumar-me a la iniciativa.

Aquí va la tercera… de Joan Margarit (1938-2021) avui que fa 83 anys del seu naixement.

L’amor que no m’espanta

Lluny de l’amor ferotge de l’origen,
lluny de l’amor que inventa la ment com a refugi,
l’amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l’amor del sol d’hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil·litza.

Aquests poemes parlen d’esperar.
Perquè, sempre, l’amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l’altura de tanta soledat.

Misteriosament feliç, Proa, 2008