Caragol, caragol,
trau les banyes, que ix el sol.

Ningú passa la vida que passa,
el senyor de caragol,
que no paga el lloguer de la casa
i passeja per on vol.
Llix, estudia el que necessita
a les fulles d’una col,
i per dormir no necessita
marfegueta ni llençol.

Caragol, caragol,
trau les banyes que ix el sol.

La seua vida és curta
però passeja per on vol
i de gust va caient-li la baba
més lluenta que el xarol.
I de sobte la mort se presenta
en cassola o en perol
i te bullen en salsa coenta
i te xupla qualsevol.

Caragol, caragol,
per a tu ja no ix el sol.

Cançoneta de rogle – Castelló

PD: Dedicat a l’àvia Pilar, l’Artur, el Gerard i l’Andreu