La platja de Sant Sebastià envoltada cap a migjorn, entre l’ermita i el baluard. Entre el món dels morts i els vius, sobreposada damunt d’una geologia fortament  castigada.  Un entorn assolellat i tancat, agradabilíssim a l’hivern. La contemplació de la mar és pur confort, de bellesa dinàmica i badoqueria.  El perfil de l’església, la torre i el cau del modernisme ens ofereix  un entorn  més propi d’un paisatge de Florència que no pas del litoral del Garraf. Per la Candelera, la mirada del mar és encegadora , d’un verd argentat. De tant en tant, una forma humana perfectament retallada vagant per la llàgrima del onatge. La sorra i el vent de Mestral és fred però al raconet arran del mur, punt de lectura i tafaneria, on sentir  l’escalfor del sol és una carícia.

Lluís Rius
Febrer 2023