El bigoti

Il·lustració Miquel Esteban

Els errors han estat sovint font de noves paraules. Per exemple, el Papa de Roma és diu així, Papa, no perquè tingui un nom familiar com el de papa o mama. Se’n diu perquè les lletres P A P A són un acròstic de la signatura que hi havia al final dels documents que emetia com a bisbe de roma i pontífex: Petrus Apostolus, Pater Amantisimus. Per abreujar es posava P.A.P.A.

Doncs la paraula bigoti també és una equivocació. Fins al segle XVI es parlava de mostatxo. Però a l’època dels reis Carles I i Felip II va canviar a ‘bigoti’.

L’expressió saxona  Bye Gode («Per Déu!») era usada com a jurament en diversos llocs de l’Europa dels segles XVI i XVII, etapa històrica en què Espanya governava els Països Baixos. Se suposa que els militars deien aquesta imprecació o jurament en moments d’una certa tensió i que l’acompanyaven amb una estirada nerviosa dels pèls del mostatxo. Els militars espanyols, que convivien amb els dels Països Baixos, van atribuir l’expressió Bye God al gest d’estirar-se el mostatxo i després al mostatxo mateix , al qual van començar a anomenar bigote. Finalment, el canvi va passar al català ‘bigoti. Ha succeït moltes vegades: un petit error d’interpretació fa néixer un mot nou.

Extret de: Paraules viatgeres – Jordi Esteban

Aquesta entrada ha esta publicada en Etimologies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s