Els errors han estat sovint font de noves paraules. Per exemple, el Papa de Roma és diu així, Papa, no perquè tingui un nom familiar com el de papa o mama. Se’n diu perquè les lletres P A P A són un acròstic de la signatura que hi havia al final dels documents que emetia com a bisbe de roma i pontífex: Petrus Apostolus, Pater Amantisimus. Per abreujar es posava P.A.P.A.

Doncs la paraula bigoti també és una equivocació. Fins al segle XVI es parlava de mostatxo. Però a l’època dels reis Carles I i Felip II va canviar a ‘bigoti’.

L’expressió saxona  Bye Gode («Per Déu!») era usada com a jurament en diversos llocs de l’Europa dels segles XVI i XVII, etapa històrica en què Espanya governava els Països Baixos. Se suposa que els militars deien aquesta imprecació o jurament en moments d’una certa tensió i que l’acompanyaven amb una estirada nerviosa dels pèls del mostatxo. Els militars espanyols, que convivien amb els dels Països Baixos, van atribuir l’expressió Bye God al gest d’estirar-se el mostatxo i després al mostatxo mateix , al qual van començar a anomenar bigote. Finalment, el canvi va passar al català ‘bigoti’. Ha succeït moltes vegades: un petit error d’interpretació fa néixer un mot nou.

Extret de: Paraules viatgeres – Jordi Esteban