A finals de les vacances d’estiu del 72 es van celebrar el Jocs Olímpics de Munic. Uns mesos abans havia vist una exposició de les instal·lacions: estadis i pavellons futuristes, aparcaments, vila olímpica… i el logo i els pictogrames dels esports: quin dissenys tan sintètics i clars a la vegada. Tot em semblava modern, net, clar, lluminós i lluny de la foscor i la caspa del franquisme que encara vivíem immersos.

També recordo perfectament el 5 de setembre de 1972, avui fa 50 anys, quan el grup palestí Setembre Negre va assaltar la Vila Olímpica de Munic i onze membres de l’equip olimpic d’Israel van ser presos com hostatges i posteriorment assassinats.

Potser va ser la primera paraula que vaig sentir la paraula terrorisme, i vaig sentir terror. La foto d’aquella persona encaputxada al balcó encara m’esgarrifa.