D’on venen les paraules?

A través d’El viatge de les paraules es poden fer mil i una rutes per descobrir-ne els orígens i les arrels

Text:Anna Solé Sans
Foto: Unsplash
Extret de El Nacional.cat 16/4/2022

Es diu que un dels viatges més bonics és el que es recorre a bord d’una paraula. I és que per a fer-se gran, no n’hi ha prou amb anar comptant els anys, també s’han d’anar sumant les paraules que, a poc a poc, anem emmagatzemant als nostres cervells. I això, és clar, forma part de l’aventura. Aquesta odissea dels viatges i les paraules és, precisament, la que recull el llibre El viatge de les paraules (Zahori, 2022). De la mà d’Andrea Marcolongo i Andrea Ucini, es proposa una excursió per diferents paraules i la història que amaguen. Per exemple, sabies que la paraula papallona es diu farfalla en italià pel so que imita com baten les seves ales? O que en anglès es diu butterfly per una antiga llegenda sobre bruixes llamineres que es converteixen en papallones per robar mantega? Si t’has quedat atrapat amb aquestes pinzellades, és possible que també vulguis satisfer aquestes curiositats (sense ser un nen del tot).

Encara, però, amb la paraula papallona al cap, es veu que l’origen en català de papallona prové directament del llatí papilio i la seva arrel porta al verb grec paípallo, que significa “batre” o “vibrar”. Una sola paraula ens hauria portat ja a uns quants països. I és que els secrets de les paraules, esperen a ser devorats. Els autors constaten que les paraules sempre viatgen i estan en moviment continu (quina enveja, ara que alguns fan vacances uns dies). Però les paraules no només viatgen entre països o continents, sinó que també ho fan entre èpoques o d’un poble a un altre. I amb elles, no només fan excursions les grafies, també es mouen amunt i avall i porten, fins i tot, maneres de pensar, fer volar la imaginació. 

D’aquesta manera, si les paraules funcionen com si fossin els ulls amb els quals mirem el món, les vint-i-cinc històries recollides en aquest llibre són el viatge que ha fet fins ara la capacitat d’expressar-nos a través del llenguatge, evolucionant segons les noves necessitats, èxits, descobriments i sensibilitats. Però, de què serveix tot plegat? Segons els dos autors, desfer el camí per tornar-lo a fer perquè els joves tinguin respecte per paraules amb les quals ens expressem. 

Entre aquests vint-i-cinc viatges, n’hi ha de més sonats i de més calmats. Per fer un petit tastet, podem pensar, què en sabem de la paraula nostàlgia? La va crear el metge Johannes Hofer, l’any 1688, per traduir la paraula Heimweh, que significa, literalment, “color de la llar”. L’únic lloc del món que, sigui com sigui, és “casa”. I com va arribar Hofer fins aquí? Estava estudiant la tristesa profunda que afectava els soldats que feia molt de temps combatent lluny de casa i de les famílies. Tal com es pot llegir al llibre, era una paraula nova, sí, però formada per dues paraules gregues molt antigues: nóstos, “retorn”, i álgos, “dolor”. Nostàlgia és, doncs, el desig d’estar on érem feliços i aquest desig és tan fort que gairebé fa mal la necessitat urgent de posar-nos en marxa. I (re)tornar. 

I el desig? La pàgina, que explica precisament d’on ve la paraula desig i els viatges que ha fet, amaga una història bonica sobre els éssers que, en un temps primigeni, habitaven el món. Una història que serà secreta i continuarà dormint a les pàgines del llibre. Sí que es pot revelar, però, que expressar amb paraules l’acte de dirigir la mirada cap a alguna cosa o cap a algú que ens atreu prové del llatí desiderium, compost per la partícula de-, que indica carència o privació, i sidera, “estrelles”. I tal com recull el mateix llibre, de la mateixa arrel indoeuropea star- ster- deriva la paraula del grec, antic astér i d’aquesta provenen els nostres “astres” nocturns i la paraula “estrella”. I els autors comenten que, justament per això, confiem els nostres desitjos a les estrelles, perquè semblen apropar-se quan cauen. 

Entre les paraules per descobrir, també hi ha l’amor, l’odi, la xocolata, llegir, respecte, malson, política, poesia o margarida. Amb ganes de pujar al tren de les paraules i saber d’on venen i per què. A més, com a complement, cada pàgina conté una breu llegenda de com es diu en altres idiomes. En algunes pàgines coincideixen, però, en d’altres no. Pots aprendre com es diu malson en bosnià o desig en albanès. Tot un món (bonic) per descobrir. 

Anna Solé Sans

Aquesta entrada ha esta publicada en Etimologies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a D’on venen les paraules?

  1. emma ha dit:

    M’he quedat amb ganes de llegir més viatges de mots.
    Súper interessant.
    Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s