Tinc la gran sort que a casa ens agraden les verdures de qualsevol forma: crues, bullides, cruixents, estofades, al forn, al caldo… i sobretot purés i cremes. Acostumo a fer-ne durant tot l’any ja sigui fredes a l’estiu com calentones a l’hivern i és que una crema de verdures sempre apeteix.

Hi ha les cremes clàssiques de carbassa, carbassó, pastanaga, bleda, espinacs, porro, patata, xampinyons… i també les més agosarades de bròquil, coliflor, api, carxofa, nap, pèsols, moniato, remolatxa, ceps…

La base de la majora és fer un sofregit de ceba i afegir-hi la verdura protagonista, una mica d’aigua i una pastilla de caldo de verdures, sempre potencia el sabor. Jo les cuino a l’olla de pressió i en un moment ja estan cuites. A continuació les trinxo a la batedora i afegeixo una mica d’oli o mantega i si cal una mica de crema de llet, segons, però poca.

M’agrada coure-les per separat i descobrir el color, la textura i sobre tot el gust individual de cadascuna d’elles. Molts cops les serveixo també per separat en el mateix plat i les combino de forma que poden quedar com un trencaclosques de colors i sabors molt divertit.

Segur que impressionareu a la resta de comensals!

És una bona ternativa per un primer plat ara que venen festes i el menjar és el protagonista.