Extret d’Espigoladors.cat

Celebrem el Dia Mundial del Voluntariat donant veu a una de les nostres voluntàries més veteranes, la Belén Borràs qui, a més, ha batut el record de participació d’enguany: ha participat en 40 espigolades!

“He après la capacitat immensa que té un grup de persones involucrades en un mateix objectiu i a valorar profundament la feina dels nostres pagesos.”

Belén, avui parlem amb tu ja que ets l’espigoladora que més vegades ha vingut a espigolar aquest any. Un total de 40, que es diu ràpid! Com has rebut la notícia?

Doncs he rebut la notícia amb total sorpresa! “Jo? De debò? Ostres, que bonic!” Molt agraïda i contenta, amb un somriure a la cara!

Parla’ns una mica de tu. On vius, a què et dediques, quines són les teves passions…?

Tinc 47 anys, soc arquitecta i visc a Pineda de Mar des de finals del 2014. Hi vaig arribar en un moment molt complex de salut que m’impediria treballar durant mesos. De fet, Serveis Socials va evaluar que jo estava en un moment d’exclusió social i vaig arribar a ser receptora d’aliments de la Creu Roja.

Així que vaig reduir costos de vida respecte a la ciutat, buscant el contacte directe amb la natura. Soc mar i muntanya! M’encanta la natura, viatjar, caminar, nedar, l’esport i sense música no puc viure. També soc una amant de la cuina i de tot tipus d’expressió creativa (escriure, dibuixar, la fotografia, reciclar mobles…).

Com vas conèixer la nostra iniciativa? Havies sentit mai abans la paraula espigolar? Què et va empènyer a participar-hi?

En arribar a Pineda vaig buscar activitats i, en un grup de ioga, una noia em va parlar d’Espigoladors. En tornar a casa vaig investigar sobre la iniciativa i vaig enamorar-me del projecte a l’instant. Vaig sentir: jo vull formar-hi part!

No havia sentit mai la paraula espigolar fins que vaig anar a la meva primera espigolada, al maig del 2015. La Mireia Barba -cofundadora de l’entitat- em va passar a buscar amb la furgoneta d’Espigoladors i vam anar als camps d’un productor de Mataró a collir cebes tendres. Un camp infinit de cebes i cinc espigoladores. Passades les tres hores d’espigolar, cap de les cinc va voler marxar i ens vàrem quedar dues hores més fins acabar el camp. Quina energia preciosa, quina canya un grup de persones juntes que senten el mateix! Veure la furgo plena de cebes, pensant en les persones que les menjarien! Vaig tornar a casa feliçment esgotada, satisfeta, contentíssima de l’equip, de les persones que ho vàrem fer possible! I amb ganes d’una nova espigolada!

Què t’emportes de les espigolades en què has participat?

M’enduc un munt de coses precioses! M’enduc als espigoladors i espigoladores: a TOTS, grans i petits (m’encanta veure als petits al camp), al grup, al bon rotllo que es genera entre tots i totes mentre fem feina, els riures, el compartir…

He après la capacitat immensa que té un grup de persones involucrades en un mateix objectiu i a valorar profundament la feina dels nostres pagesos amb totes les dificultats que tenen diàriament. A ser conscient del problema que pateixen amb les pèrdues d’aliments, quelcom per a mi dolorós i inacceptable. A cada verdura que espigolo hi veig un ésser huma que menjarà. A qui em digui que la mongeta verda és molt cara, la convidaria a venir a collir-ne!

He pres molta més consciència i he canviat la meva manera de consumir. Ara compro de proximitat i de temporada i, a poder ser, sempre directament al pagès.

Recordes alguna espigolada en especial? 

Recordo una espigolada brutal per a mi. Va ser al maig d’aquest any, a una espigolada de cols a Malgrat de Mar. Érem uns dotze espigoladors sota un cel negre molt amenaçador. Portàvem només uns 20 minuts espigolant quan el cel se’ns va caure a sobre. Xops, molt xops, plens de fang i fred, i la pluja s’intensificava més i més! Vam decidir parar i aixoplugar-nos a esmorzar, a l’espera que deixés de ploure.

Cap de nosaltres va pensar en marxar! Fins que tant esperar, amb més fred, la pluja va reduir una miqueta i tots ens vàrem dir: ja estem xops, només és aigua, anem a espigolar les cols! Vàrem espigolar els dos camps: dues furgos plenes fins a dalt i tots més contents que un gínjol! Amb les furgos ja carregades el sol va aparèixer!

Completa la frase: “Hem de recuperar la cultura de l’aprofitament perquè…”

Hem de recuperar la cultura de l’aprofitament perquè el sistema de producció i de consum actual es insostenible. Crec que hem d’anar a un consum i producció sostenible i responsable, on es redueixin les emissions de CO2, el consum de l’aigua, els costos del transport i els excedents.

No us passa que quan aneu a comprar, per exemple, porros, us pregunten: “Tallo la part verda?” No, no, no! Tot el porro és comestible i aprofitable!

Ja per acabar, voldries enviar algun missatge als voluntaris i voluntàries amb qui has compartit espigolades?

Què voleu que els digui jo als espigoladors i espigoladores que ells no sapiguen? Jo us diria a tots que som gent molt bonica, amb ganes de canviar les coses, amb l’entusiasme de formar part del canvi! Jo diria que som collonuts! Felicitats espigoladores i espigoladors! Ens veiem als camps a per més aventures!