Donar carbassa

Ara que s’acosta el final de curs és època de carbasses…

Quantes vegades hem sentit a dir que un professor ha donat carbassa a algú, és a dir, que l’ha suspès d’una signatura? D’on prové, aquesta expressió?

Fa uns segles, a Catalunya, un noi i una noia no es casaven perquè volien, sinó perquè els pares ho consentien. Els matrimonis dels joves es negociaven entre les famílies dels dos pretendents. Quan un jove es volia casar, els pares de la noia el convidaven a dinar. Si no estaven d’acord amb el casori, no li ho deien de paraula sinó que incloïen en l’àpat un plat de carbassa. Des d’aleshores, donar carbassa ha estat sinònim de negació, de suspens, de fracàs en una pretensió. I s’han fet famoses, al mes de juny, a les escoles…

Seria interessant saber d’on i com han vingut tantes i tantes frases fetes que parlen dels vegetals. Alguns orígens semblen evidents, però d’altres no tant. Vet aquí una petita llista: ‘tenir pebrots’, ‘ser una bleda’, ‘partir peres’, ‘fer el préssec’, ‘remenar les cireres’, ‘ser de la ceba’, ‘que si naps, que si cols’, etc.

Extret de Garbells de llengua CAL

Aquesta entrada ha esta publicada en Etimologies. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s