Extret del llibre “Excursions per la historia de Collserola” d’Iñaki Núñez

En 1790 l’Assamblée Nationale Française va proposar la necessitat de mesurar amb exactitud el metro, definit ja com la deumilionèsima part del quadrant del meridià terrestre. Per efectuar els mesuraments es va utilitzar l’arc de meridià entre Dunkerque i Barcelona que passava per París i que era llavors el meridià origen per als geògrafs i navegants francesos. En 1792 i 1793, els astrònoms Pierre Méchain i Jean Baptiste Delambre van ser a Barcelona per a aquest fi. Es van utilitzar diversos vèrtexs: Montjuïc, la catedral, el port, diversos més per Barcelona i un altre més al terme de Vallvidrera, concretament al cim del Turó de Can Pasqual. En 1799 es va poder per fi presentar la mesura del metro amb exactitud: 3 peus, 11 línies i 296 mil•lèsimes. Ni més, ni menys. Al turó de Can Pasqual hi ha només una columna de vèrtex geodèsic. Al centre de la Plaça de les Glòries, a Barcelona, un monument recorda aquest fet.