LA 16.11.90

Estimats Pares:

Què tal? Com esteu?

Per aquí tot segueix de meravella: tenim salut, fa bon temps i els estudis i el treball segueixen anant força bé.

Ahir vam inaugurar la Biblioteca, que per cert us adjuntaré un tríptic del què és. Jo he dedicat molta estona a ajudar a organitzar i sobretot a donar idees a la meva cap, ja que en la seva vida havia fet res d’això i sovint no sap com sortir-se’n. L’acte va estar força bé, sense himnes nacionals; això sí parlaments per donar i vendre: tot fill de mare tenia que dir. El Cap de l’Oficina d’Educació em va anomenar en el seu parlament, donant-me les gràcies per la meva col·laboració.

Dimarts proper 20-N tenim una reunió amb ell per a veure què cal fer i amb quins mitjans comptem. Els ha agradat molt com treballo; en especial a la cap que tan em fa fer de botones, com donar-li idees, com anar a comprar… La pena és que el meu anglès continua sent fluix sobretot en la conversa: comprensió i parla.

Per tal de solucionar aquest “problema” vaig posar un anunci al diari de la UCLA. I de moment he trobat 4 persones per intercanvi de conversa: elles parlen en espanyol i jo en anglès. És un sistema força interessant ja que no et costa ni un duro i coneixes gent que d’una manera o altra està interessada en aprendre el castellà.

Fa una setmana vam fer, l’Artur i jo, un pòster-mural amb fotos de llurs famílies i amics. Hem  posat les fotos més representatives i alhora més maques. El tenim penjat a l’habitació. He fet una foto del mural i si està revelada abans de dimarts uns l’enviaré i així l’ensenyeu a tothom.

Dijous proper és el “Thanksgiving” que és el “dia d’acció de gràcies” i recorda als primers emigrants que van arribar als USA. És una festa molt sonada i íntima. És tradicional menjar gall d’indi. Un company de l’Artur que té tots els fills fora ens ha convidat a dinar. Jo tinc ganes de veure com se celebra. Aquí tenen poques tradicions, però les que tenen són molt sonades.

Bé família, res més, petons i abraçades.

Violant