L’Alfàbrega

alfàbrega

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llança flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.

Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les alfàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.

Donzelles enamorades
d’un nuvi esdevenidor:
escabelleu les alfàbregues
perquè facin més olor.

L’alfàbrega escabellada
és un encenser violent;
que al llançar la flaire enlaire
augmenta l’encantament.

Quina olor més fresca i forta,
ara que els focs ja se’n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!

I en el matí d’aures blanes
l’alfàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llança flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant,
que es van alçant!

Joan Maragall

Aquesta entrada ha esta publicada en Calaix de Sastre, Poemes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’Alfàbrega

  1. LOLA ABELLÓ PLANAS ha dit:

    Quin poema tant maco. No el coneixia i és ben bé de la nit de Sant Joan! Em recordo de revetlles que havíem fet al Carrer Gran i baixàvem al Pla de Salmeron a tirar petards.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s