Albada des de Sitges – Fotografia Lluis Rius

Jovenívola

No us allunyeu, il·lusions que m’endolcíreu
la joventut, de la vida tendra flor.
Jo vos ho prec, no us allunyeu,
omplint mon pit d’ardent amor;
bresseu-me en somnis, boirina d’or
resta en mi fins a la mort.

Bressa la mar ses ones, mirant-se l’infinit;
bressa l’oreig la branca que guarda amorós niu;
tot canta i tot commou
tot canta i tot somriu.
Bressa mon cor les ones del sentiment que hi viu,
mogut per l’alenada d’amor que em fa captiu;
ai, aire més aire em dicta
dolça cançó gentil…

No us allunyeu, il·lusions que m’endolcíreu
la joventut, de la vida tendra flor.
Jo vos ho prec, no us allunyeu,
omplint mon pit d’ardent amor;
bresseu-me en somnis, boirina d’or
resta en mi fins a la mort.