Estic llegint el llibre Un mapa en la cabeza de Ken Jennings, i he descobert que pateixo cartofília: l’amor pels mapes!
M’agrada mirar mapes, llegir-los, descobrir indrets, seguir amb el dit els rius des del naixement fins al final ja sigui a un altre riu o llac o fins el mar, mirar les costes, les muntanyes, les ciutats, les carreteres, i tots els altres símbols que hi ha…
Quan viatjo o vaig a qualsevol altre indret m’he de proveir d’un mapa en paper que em permeti interpretar el que veig i trepitjo. Els mapes virtuals també m’agraden però prefereixo els impresos. I no cal dir la passió pels Atles, mapes de carreteres, guies…
Davant d’un mapa d’un país, d’un plànol d’una ciutat, una ruta per la muntanya… em puc quedar embadalida hores i hores… Durant molts anys vaig tenir a casa una cortina de bany, comprada al Vinçon, que era un planisferi polític. Amb el temps vaig comprovar que els meus fills també s’estretenien mirant-lo.
Serà aquesta passió pels mapes la que em va portar a participar al CD-Atles de Catalunya, el primer atles virtual de Catalunya el 1992, i del qual us deixo l’article que vaig fer.
Durant el confinament la Primavera del 2020 llegeixo aquest article:
https://elviajero.elpais.com/elviajero/2020/04/16/actualidad/1587024626_817605.html
La catifa voladora 
Doncs també dec ser cartòfila! Fa quatre o cinc anys vam tornar a Àreu, el darrer poble de la Vallferrera, potser la vall més recòndita del Pallars Sobirà, encaixonada entre Andorra i França. Va arribar un cotxe amb uns nois joves qeu em van preguntar: “¿Por dónde se va a Andorra?”. Me’ls vaig mirar, sopresa, i vaig estar temptada de constestar: “¿En coche o a pie por la montaña?” Perquè en cotxe havien de recular fins a Sort, fer el port del Cantó fins a la Seu d’Urgell i pujar fins a Andorra. Per la muntanya, havien de continuar fins al fons de la Vallferrera, al pla de Boet, Arcalís , pel circ de Baiau, creuar fins a Andorra. O la opció intermèdia, amb un 4×4 fins a Tor i el port de Cabús i entrar a Andorra per una ruta habitual de contrabandistes…Em vaig limitar a dir-los que havien de recular i en tenien per una bona estona…Quin mal que han fet els GPS!
Una abraçada
Griselda
Griselda
Ja tens raó amb això del GPS!
M’encanta que també siguis cartòfila… per fi podré compartir la meva passió!