Des de fa una setmana al banc de l’entrada de casa hi ha una postal de Los Angeles. Sembla ser que algú l’ha deixada allà… El destinatari? El carter?  Qui? No ho sé. Passen els dies i la postal resta allà…

Un dia, m’assec al banc i me la quedo mirant durant una bona estona. Los Àngeles, la macrociutat del Sud de California: palmeres a dojo, avingudes, cases luxoses, barris marginals, platges espectaculars, ones gegantines, carrers i carrers, bulvards, drive, avenues que no s’acaben… Recordo LA com un immens i inacabable entremat de carrers amb autopistas que ho lliguen tot. Cases baixes, blocs d’apartaments que tímidament s’aixequen un pis més amunt de les cases, cotxes, aparcaments a mig urbanitzar en una cantonada, a l’altra  una tintoreria, una tenda que venen postals d’aniversari i globus, una hamburgueseria d’una cadena i una tenda que et fan la manicura en 20 minuts!

La postal és una imatge del downtown angeleno: gatacels i edifics seus de bancs, companyies petroleres, alts majestuosos que no temen the Big One… i al fons les Sant Bernardino Mountains, nevades. Quin contrast, no? LA és la ciutat dels contrastos: calor i fred, riquesa i miseria, glamour i …,   Durant una bona estona em quedo mirant la postal. LA em porta molts records, moltes emocions… La imatge m’és familiar, hi ha algun edifici que fa gairebé trenta anys que no hi era… com tantes coses que han canviat en la meva vida.

Miro a l’anvers de la postal. El destinatari és algú que no conec, no és cap vei de casa. Qué rar, no? No puc resistir la temptació i llegeixo el text que la Lola va escriure fa més de dues setmanes des de LA. Li envia molts records a la Isabel, li diu que les vacances van molt bé i que LA és una ciutat fantàstica, plena de sorpreses i racons interessants: Santa Monica, Venice, Malibú, Hollywood… S’ho estan passant molt bé i esperen arribar aviat.

Gràcies Lola per donar-me aquesta oportunitat de recordar el meu any a LA. La teva postal m’ha fet emocionar…