30 dies amb bici bcn 2019

fts_retratViolatMarti3

Foto de Xavier Calvo

View this post on Instagram

En @calvox i en @sergiperiche inicien aquesta sèrie de #retratsciclistes, un treball pensat pel #30diesambbicibcn 🚲🚲🚲🚲 Comencen amb la Violant Martí, ella ha triat l'Eroica Caffè Barcelona com a lloc de trobada perfer el retrat i l’entrevista. La Violant té 58 anys, és Coordinadora de Projectes i actualment està a l’atur. Des dels 18 anys va en moto i això li ha permès fer moltes coses i tenir una certa llibertat de moviments, sempre s'ha mogut amb moto urbana. Com a curiositat va aprendre ha anar en bici amb 16 anys, relativament gran. Ella és un perfil ideal per començar per què no anava en bici, i es va proposar com a repte fer els 30 dies en bici 2018, ho va aconseguir i ara ja no s'ha baixat de la bici! 🚲 Entre d'altres coses ens ha dit: '…havia vist que si fas una activitat durant 21 dies seguits pots arribar a convertir-la en un hàbit, i ho vaig aconseguir, ho vaig fer hàbit…' / '…Doncs que en lloc d’haver carrils bici, hi hagués carrils cotxe. Que els aïllats fossin els cotxes! Un carril cotxe i la resta de l’espai pels vianants o bicicletes. Penso que aquest és l’objectiu: que el cotxe sigui minoria i que vagi pel seu carril únic….' / '…El poder està en la gent en les petites accions que puguin fer, no només en els governs. Em sento molt satisfeta quant faig el recompte de quilometres setmanals que faig en bici, i el que deixo de contaminar! També em sento molt bé a nivell emocional: la bici em posa contenta…' 1 o 2 dies de pluja, tots els desplaçaments amb la bici' 🚲🚲🚲🚲🚲🚲 Parlem amb ella des de una de les taules del @eroicacaffebcn Seguiu l'enllaç 👇 https://flic.kr/s/aHsmCuTdGE

A post shared by 30diesAMBbiciBCN (@30diesambbicibcn) on

Entrevista completa

30 dies amb bici BCN – 2019

Entrevista a la Violant Martí

 Avui hem quedat amb la Violant Martí, ella ha triat l’Eroica Caffè Barcelona com a lloc de trobada per fer el retrat i l’entrevista.

La Violant té 58 anys, és Coordinadora de Projectes i actualment està a l’atur. Des dels 18 anys va en moto i la moto li ha permès fer moltes coses i tenir una certa llibertat de moviments, sempre s’ha mogut amb moto urbana. Com a curiositat va aprendre ha anar en bici amb 16 anys, relativament gran. Ella és un perfil ideal per començar aquesta llista de ‘Retrats ciclistes’ que fem els fotògrafs Xavi Calvo & Sergi Periche, perquè l’any passat es va animar a fer els 30 dies amb bici i ja no ha deixat d’anar en bicicleta.

Parlem amb ella des d’una de les taules del Eroica Caffè Barcelona.

Per què has triat aquest lloc?

Primer perquè és un lloc que per estètica m’agrada, segon; per la relació amb el món de la bicicleta, perquè pots entrar amb la bicicleta sense cap problema, també perquè et trobes amb més gent que va en bici i socialitzes amb gent que té els mateixos gustos o aficions.

Per què vas en bici?

Fa uns anys vaig tenir un accident en moto, i això em va fer plantejar-me el tema de la bicicleta.

 Et puc preguntar com va ser l’accident?

Va començar ploure després de molts dies de no fer-ho, i arribant a Plaça Lesseps per General Mitre es va posar un semàfor en vermell i al frenar sobre la pintura, em va patinar la moto i em va caure la moto al damunt i em vaig trencar la meseta tibial. Per sort no em van haver d’operar perquè no em va afectar els lligaments, aleshores va tocar repòs absolut i paciència. Em vaig dir que mai més agafaria una moto -com el dia que vaig parir que també vaig dir que mai més tindria un altre fill, i ara en tinc 2- i també continuo agafant la moto encara que poc. Just després de l’accident va haver un període de transició, però després vaig pensar que agafar la moto no podia ser un trauma, no es pot viure amb traumes!

Continuem amb el tema de per què vas en bici.

Amb la moto havia agafat una llibertat i una forma de moure’m per la ciutat, i amb l’accident vaig veure que depenia molt del transport públic, etc. Això em va fer pensar que la bicicleta podria ser una bona manera de continuar amb aquesta llibertat de moviments urbans. Tot i això, de vegades agafo la moto si ho necessito, però sempre intento anar en bici.

I com va ser que vas començar a anar en bici?

L’any passat vaig veure el moviment dels 30 dies en bici a l’abril i vaig demanar una ‘Brompton’ a una amiga perquè me la deixés i així poder provar de fer el repte dels 30 dies. Sabia que amb una Brompton o bici plegable ho faria, amb una gran no ho tenia clar.

Com es que et va donar per fer lo dels 30 dies?

Doncs perquè havia vist que si fas una activitat durant 21 dies seguits pots arribar a convertir-la en un hàbit, i ho vaig aconseguir, ho vaig fer hàbit. Vaig començar a l’abril molt motivada i vaig fer, excepte 1 o 2 dies de pluja, tots els desplaçaments amb la bici. Això si, si plou evito agafar 2 rodes.

Aleshores em va agradar i vaig veure els avantatges i inconvenients de la bicicleta. Actualment hi ha molts carrils bici i em dona més seguretat per moure’m amb la bici respecte fa uns anys que no hi havia tants. Jo sóc una persona súper cívica, i anar per carril bici em dona una seguretat, també que cada cop hi ha més usuaris, i també es converteix en una alternativa al transport públic, i una cosa molt important: que no contamina.

Què faries per millorar la mobilitat actual, i afavorir la bici?

Doncs que en lloc d’haver carrils bici, hi hagués carrils cotxe. Que els aïllats fossin els cotxes!. Un carril cotxe i la resta de l’espai pels vianants o bicicletes. Penso que aquest és l’objectiu: que el cotxe sigui minoria i que vagi pel seu carril únic.

Jo no tinc cotxe i si el necessito el llogo, però abans esgoto totes les possibilitats, penso que hem de ser conscients perquè si no en som –la terra- se’ns en va! El poder està en la gent en les petites accions que puguin fer, no només en els governs.

Em sento molt satisfeta quant faig el recompte de quilometres setmanals que faig en bici, i el que deixo de contaminar!

També em sento molt bé a nivell emocional: la bici em posa contenta, no sé que té però em fa sentir molt bé, amb la moto et poses el casco arranques si ja està. Amb la bici et mous tu, hi ha un esforç i una part de satisfacció personal que amb la moto no tens.

Com veus la convivència vehicles a motor i bicicletes i/o vianants

Sóc molt cívica i sempre vaig per carril bici, sóc previnguda i no em fico en carrers conflictius amb molts cotxes, etc. També haig de dir que les dones som més tranquil·les que els homes.

La bicicleta m’ha fet anar amb més tranquil·litat i més temps, calcular millor el temps per arribar als llocs, potser és una de les raons del bon humor. Faig meditació i es tracta de viure el moment, el ‘aquí i ara’ i amb la bici ho és una mica similar, vius el ‘aquí i ara’ , amb la moto és molt fàcil posar el pilot automàtic.

Faràs els 30 dies en bici 2019?

I tant!

Formes part del ‘Bici Cultura’, què em pots dir

És una organització que relaciona la bicicleta amb la cultura: fem circuits urbans amb algun aspecte cultural, especialment arquitectònic. Això et fa veure diferents aspectes de la ciutat o altres indrets. I a mi m’agrada l’arquitectura i la bicicleta.

Pels 30 dies fareu alguna activitat

Pels 30 dies farem la 2a. Gimcana, com la que ja vam fer l’any passat.

Moltes gràcies!

Aquesta entrada ha esta publicada en Calaix de Sastre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s