Aquests molins de vent són vells. Són tan vells, que n’hi ha alguns que ja no els queden veles, als altres els pengen els braços; a aquests el sol els ha corcat, a molts com un barco vell, només els queda l’ossamenta; però els queda la blancor, i veure’ls blancs damunt del cel blau, morts i tot desmantelats, són una visió bellíssima.

Fragment L’illa de la calma de Santiago Rusinyol