Avui he tornat a fer la Melanzane alla parmigiana.

Des que vaig anar per primer cop a Itàlia, i posteriorment les visites a Grècia, que vaig descobrir aquest bonissim plat, sovint faig a casa la Melanzane. És com un plat de culte que hem menjat en qualsevol ocasió: ja sigui per l’aniversari d’algú de casa, com el dia de Nadal amb més família, per cap d’any…  Sempre és benvingut i alabat: avui menjarem Melanzane, la Violant està fent Melanzane… diuen els de casa.

Cal tenir temps… ja que és d’aquests plats que es fan en dues fases.

La primera cal posar les esberginies al forn i que es coguin, com més poc a poc millor  ja que així es van estovant lentament i no queden eixiutes.

Un cop fetes es deixen refredar i aleshores comença la segona fase. Es tallen en rodanxes o longitudinalment i en una safata que pugui anar al forn es van fent capes d’esbergínies, salsa de tomàquet amb orenga espolvorejat, formatge tipus hawarti o mozarella i altre cop una altra capa d’esbergínia, salsa de tomàquet amb orenga i per sobre formatge… així tantes vegades com dongui la matèria primera. Cal acabar amb una bona capa de formatge parmesà ratllat. Hi ha qui posa alfàbrega enlloc d’orenga, també val.

Cal posar-ho al forn una estona més fins que els pisos d’esbergínies, tomàquet amb orenga i formatge tinguin un aspecte uniforme com una amalgama dels tres components.

Deixar-ho refredar i a l’hora de servir tallar amb tisores o ganivet per evitar emporat-se una llenca d’esbergínia i desmuntar la Melanzane.

És una plat que atrau a tots els comensals i no deixa ningú indiferent.