Avui és Sant Martí, i com a portadora d’aquest nom ho vull celebrar amb vosaltres: Martins i Martines!

Esmentar l’ Estiuet de Sant Martí: Període de bon temps temperat que, segons la dita popular, esdevé cada any cap a la diada de Sant Martí (11 de novembre). Essent freqüents a Catalunya les variacions del temps durant la tardor, qualsevol tongada de bonança i de tebior propera al 11 de novembre es pot prendre com a “estiuet de Sant Martí”.  Diuen que efectivamant aquest any gaudirem d’aquest estiuet…

Sant Martí de Tours (Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 – Candes, França, 8 de novembre de 397), Martinus en llatí, va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Va ser un dels sants més populars i amb més devoció durant l’Edat Mitjana. La seva festivitat és l’11 de novembre, aniversari del seu funeral a Tours.

La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria a l’hivern de 337, quan essent Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, car l’altra meitat pertany a l’exèrcit romà que serveix i no se’n pot desprendre. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa i dient als àngels: “Aquí hi ha Martí, el soldat romà que no està batejat: ell m’ha vestit”. En desvetllar-se, Martí va trobar que la capa estava sencera i va decidir de batejar-se. Aquesta és l’escena que iconogràficament s’ha preferit per a la seva representació.

La capa miraculosa es va conservar com a relíquia i va formar part, des d’antic, del tresor dels reis merovingis dels francs, que la portaven a les seves campanyes militars com a amulet. El prevere encarregat de la custòdia de la relíquia (una “cappella” o capa curta) era el “cappellanus”; el terme va donar origen d’una banda a “capella”, com a lloc d’oració, per l’oratori on es conservava, i de l’altre, a “capellà”, primer com a sacerdot militar i després, com a sacerdot i religiós en general.

La llegenda catalana explica que Martí va donar-li la capa al pobre en nom de Jesucrist i que, tot just pronunciar el nom de Crist, el cel es va obrir, el sol va brillar esplendorós i es va formar un gran Arc de Sant Martí   que va fondre la neu i enretirar el fred, ajudant d’aquesta manera al vagabund. Per aquest motiu hom coneix aquest fenomen amb el nom d’arc de Sant Martí, i l’interludi de bonança que cada any té lloc a mitjan novembre amb el nom d’Estiuet de Sant Martí.

Apa ja sabem qui era aquest Martí…

Petons

Violant Martí