L’Ajuntament enviava a totes les escoles municipals el material escolar, tot i que cada alumna pagava una quota simbòlica de material durant el curs.

El material escolar era molt variat: quartilles blanques, blocs, llibretes llises, pautades i per cal·ligrafia, per les més grans llibretes d’espiral; paper de barba, cartolines blanques i d’altres colors; paper de seda, xarol, pinotxo, carpetes… També hi havia llapis, gomes, llapis de colors, temperes, pinzells…. Tothom tenia el mateix material i no hi havia diferències segons la procedència de cada alumna.

A l’Escola hi havia un magatzem general de material en una habitació al costat de la sala de música. M’agradava molt anar-hi ja que hi havia un munt de prestatges plens de material.

A principis de curs, cada classe feia una llista demanant material segons el nombre d’alumnes: llapis, gomes, llibretes… i la responsable del material era l’encarregada d’anar-ho a buscar al quarto del material, i la sta. Montserrat Cabané preparava les comandes. Ja a classe cada nena rebia la llibreta, el llapis…

Les llibretes eren de tamany quartilla, gairebé sempre de color blau i a la portada hi havia un escut de Barcelona guarnit amb una orla de fulles i fruites. A la contraportada hi havia les taules de sumar, restar, multiplicar i dividir.

Llibretes de la Marta Montcada

Acostumavem a tenir una llibreta per a cada assignatura , i a vegades teniem una llibreta en brut. Quan se’ns acabava una llibreta ens donaven una de nova. Pel mes de Maria o l’Advent escriviem en unes llibretes més petites les oracions.

Ja de més grans les llibretes passaven a ser d’espiral i aleshores ja podiem fer servir carpetes d’anelles amb fulls intercanviables.

A les classes del sr. Gubianes haviem de comprar-nos un bloc gran de dibuix i ceres, millor les Manley que els Dacs.

A vegades haviem de comprar altres estris: transportador d’angles, compàs, escaire, cartabó, tisores de punta rodona, plastilina…