Un dels primers records que tinc de l’Escola Parc del Guinardó és la Festa de la Primera Comunió l’any 66. Era el mes de maig. Tot i no ser una escola religiosa l’Escola celebrava de forma especial aquests dia entre les nenes que feien la Primera Comunió de forma conjunta ala Parròquia Mare de Déu de Montserrat. Uns mesos abans feien la Catequesi dins l’horari escolar i un dissabte pel matí anaven totes vestides de blanc anaven combregar per primer cop. A l’acabar l’Escola convidava a tothom a esmorzar.
La festa a l’Escola era tot un esdeveniment, ja que trencava la rutina i es permetia fer algunes coses que normalment no podíem fer. Al menjador les taules amb estovalles blanques eren adornades amb garlandes de flors i les nenes que feien la comunió seien a la presidència, la resta ens podíem posar on volguéssim. Els pares, les mares i altres familiars se’ls donava esmorzar a una classe habilitada especialment.
L’esmorzar consistia en una gran xocolatada: xocolata desfeta amb nata, melindros, croissants i ensaïmades per sucar. La xocolata era servida per les cambreres amb aquelles cafeteres especials de broc ample que només es treien de l’armari aquest dia, o algun altre que de forma excepcional es servís xocolata. Per acabar se servia orxata. És allà on vaig descobrir aquesta beguda.
Amb la família podíem anar a la Placeta, i fer fotos per diversos indrets dels jardins de l’Escola. Recordo nenes vestides de blanc corrent pel pati, empaitades per un grupet de nens que de forma excepcional entraven al nostre gineceu.
Quan a l’any 69 em va arribar el moment de fer la Primera Comunió, l’Escola ja havia decidit no fer aquest tipus de celebracions. Així que vaig fer-la fora de l’àmbit escolar i vestida de carrer, és el que els postconsciliars propugnaven en aquell moment.
Oh! Violant quina descripciò mes bonica! Com sempre!
Jo també vaig fer una comunió postconsciliar, vestida de curt i una vegada acabada la cerimònia als Mínims, apa, cap a l’escola i aqui no ha passat res!
Gràcies per aquestes estones.
Carme
Aquesta vegada, jo també ho recordo molt bé. El meu bon gust per l’orxata també ve d’aquells esmortzars, tot i que mai l’he tornat a beure després d’una xocolatada per esmortzar!. Amb els anys m’he adonat que era una mica estrany, oi?. Ben segur que a totes les nenes de l’escola ens sembla el més normal del mon
.
Jo era una de les nenes que va fer la comunió aquell maig del 66
Quina memòria, gràcies perquè m’has fet recordar moltes coses que tenia oblidades.
Yolanda, celebro que hagis retornat a la teva infantesa. Una abraçada