A l’Escola feiem Religió i consistia en aprendre el catecisme i les oracions fonamentals: el parenostre, el credo, l’avemaria … i altres oracions segons el moment litúrgic. Eren les pròpies mestres les encarregades de fer-ho i de forma excepcional alguna vegada venia algun mossèn de la Parròquia Mare de Déu de Montserrat a explicar-nos o fer un sermó sobre algun aspecte especial. Pel matí, a l’inici de la classes a vegades resàvem el Parenostre i a vegades a l’hora de marxar també.

Al llarg del curs seguiem el calendari litúrgic i segons fos advent, quaresma o pasqua es feien alguns ritus  propis del moment. A l’advent ens reuniem a encendre una espelma de la corona d’advent, a la quaresma dibuixàvem la Vella Quaresma amb els 7 peus i el bacallà penjant i  cada setmana li treiem un peu, mentre ens parlaven de la penitència i el perdó. Ja a la Pasqua celebràvem l’alegria de la Resurrecció de Crist.

Hi havia algunes nenes que a l’hora de Religió feien altres coses: enllestir feines, acabar dibuixos que tenien mig començats… Amb el temps vaig saber que elles ni resaven, ni combregaven… però continuaven sent amiguem meves.

Al mes de maig celebràvem el Mes de Maria. Durant els mesos anteriors haviem anat fent a  l’hora de Religió la llibreteta del Mes de Maria on hi havia totes les oracions que calia saber: el Parenostre, l’avemaria, la Salve Regina (en català i llatí). També hi havia Salms, invocacions marianes… Durant el mes de maig les noies grans preparaven un altar amb la imatge de la Mare de Déu  i en algun racó del jardí, o a l’interior de la sala de música si plovia,  i a les 12:00 a l’hora de l’Angelus ens reuniem totes i resàvem a la Mare de Déu, i a l’acabar cantàvem el Virolai o la Salve Regina en llatí. Muntar l’altar del Mes de Maria era un honor: gerros de flors i rams de flors, canelobres amb espelmes, una estovalla bonica… Haviem fet com concursos a veure qui ho feia millor i més vistós. A vegades algunes mestres aprofitaven aquestes reunions de tota l’Escola per demanar coses a la Mare de Déu: la salut, la pau del món, algun problema particular… hi havia alguna espontània que també ho feia. La srta. Galzeran també aprofitava per demanar pel comportament d’alguna de nosaltres… era el pitjor que et podia passar si erets anomenada allà.