No hi ha dubte, el Menjador ocupava una part molt important de l’horari escolar, i en aquest temps del migdia apreniem a menjar en el més ampli sentit de la paraula.

Ja vaig escriure sobre el Menjador: de com ens organitzàvem a l’antic menjador de dalt i  al nou menjador de baix. Però en cap moment vaig parlar del que menjàvem i és que aquí la meva memòria li costa arribar als menús. Recordo que hi havia un menús que repetiem quinzenalment però no puc refer els plats que ens donaven.

Fa unes setmanes vaig fer una crida per tal de poder recordar diferents plats i gràcies a la col·laboració de totes les meves companyes van aparèixer plats que tenia oblidats.

Tots els àpats de l’Escola es componien de primer plat, segon plat i postre. Intentaré enumerar aquests plats i ja sabeu: si encara en recordeu de nous no dubteu en fer-los arribar.

Primer plats:

–       Llenties amb arròs
–       Escudella
–       Arròs a la milanesa
–       Mongetes seques amb patates
–       Bledes i cigrons amb maionesa
–       Macarrons gratinats
–       Sopa de fideus fins
–       Patates amb salsa verda

Segons plats:

–       Truita de patates
–       Truita a la francesa amb salsa de tomàquet
–       Ous ferrats amb patates
–       Lluç fregit
–       Rap amb suc
–       Bacallà amb patates i porros
–       Carn arrebossada
–       Carn estofada amb olives i llorer
–       Tall rodó amb patates palla
–       Pollastre rostit

Postre:
Sempre fuita: Taronja, poma, pera, plàtan i altres fruita de temporada: albercocs, préssecs, nespres… a l’estiu.

Cada dia ens servien entre el primer i segon plat amanida: enciam amb pastanaga i a vegades hi havia alguna oliva.

Per beure sempre ens donaven un got de llet que provenia dels excendents de llet que el govern donava a tots els nens i nenes per millorar l’alimentació. A la majoria d’escoles donaven el botellí de llet a mig matí o per brenar i a la nostra escola ens el donaven per dinar!

Amb el temps es va idear una forma per tenir una mica més de líquid i era les nenes que prenien Redoxon, amb l’excusa que necessitaven un aport extra de vitamina C se’ls donava un got d’aigua on posaven la pastilla de taronja que poc a poc s’anava fonent… Eren l’enveja de les que no ho preníem, la meva mare em recordava que estavem al país de les taronges i que el millor aport extra era menjar-se’n una al dia: no hi havia manera que entengués que el que volia era una mica més de líquid.

A vegades et deixaven posar aigua quan t’acabaves la llet, però en el mateix got! Quina angúnia, mai he suportat beure aigua en un got que abans hi hagut llet. Potser per la manca de líquid a la infantesa ara sóc una mica camell, i em costa molt beure el 2 litres d’aigua que indiquen el professionals de salut!

Tornant al menjador, hi havia un munt d’hàbits que es treballaven a l’hora de dinar com: rentar-se les mans just abans d’entrar al menjador, el respecte al menjar i a les persones que el feien i el servien: és a dir cuinera i cambreres; respecte a totes les companyes de la taula. Un cop assegudes, ningú s’aixecava fins que tothom havia acabat de dinar.  Les nenes tardones es quedaven fins més tard. Al menjador podiem parlar però no fer gresca, a les taules on hi havia aseeguda algurna mestra no se’n podia fer gens. Havíem de mastegar amb la boca tancada i agafar els coberts correctament. Les noies més grans ajudaven a les més petites i a vegades, haviem de pelar la fruita amb coberts. Feiem servir tovalló de roba que haviem de plegar i posar dins d’una bosseta individual.

La meva germana Àurea em recorda que la nostra Mare a l’arribar de l’Escola, per la tarda, ens posava tota concentrada el puny el front i olorant-se la mà ens endevinava el menú del mig dia!!!!  Ho trobavem màgic! Amb el temps vam entendre que al tenir germans més grans a Escoles Municipals i ella ser filla de mestra també d’Escola Municipal, s’ho tenia molt après!

A vegades m’agradaria poder menjar les llenties amb arròs, o la carn estofada amb olives, o els macarrons gratinats, o la truiteta amb tomàquet… Mai he trobat a cap cuiner que ho sapigués fer.

Bon profit!

PD: Dedico aquesta entrada a totes les meves companyes que m’han ajudat a recordar plats i gustos oblidats. Gràcies a totes!