Olor a Espígol

Avui fa dos anys que va morir el meu Pare. Pocs dies després del seu traspàs vaig escriure aquest text:

Acabo d’enterrar el Pare i en la solitud d’un dijous ventós i fred de finals de novembre llegim, per acomiadar-nos, el poema de Carner i deixem unes branques d’espígol sobre el seu cos ja sense vida.

[…]
I quan vindrà aquell dia que el nostre fat curulla
aquell endreç per sempre que no farà cap por,
que es cremi un xic d’espigol damunt de ma despulla
i aquell estel que em veia s’adona que no hi so.

Uns dies més tard al mercat compro un test amb una planta d’espígol i cada nit abans d’anar a dormir oloro el seu perfum.

És aquesta aroma la que m’identifica amb ell: és l’olor que m’ha acompanyat tota la vida i  encara que no hi sigui tants records m’evoca.

Violant

Desembre 2010

Aquesta entrada ha esta publicada en Calaix de Sastre. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Olor a Espígol

  1. Ferran Galceran ha dit:

    Violant, he passat per aquí a llegir-te una estona i a saludar-te. Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s