Forns de pa

L’olor de pa recent cuit és potser l’olor que més identifico amb l’inici de la meva vida a Gràcia: aquella olor dolça, calentona, de crosta cruixent, del mes d’abril de la llum que comença a brillar i l’escalfor… Sovint quan sento aquella olor em ve la imatge de l’inici de la meva vida a Gràcia.

Alguns forns que recordo…

Forn de pa de la pl. Revolució: Recordo tres dones de mitjana edat que despatxaven el pa que feien allà i un senyora velleta, que deuria ser la mare d’elles, cas que fossin germanes. Amb l’Àurea li dèiem el forn de les Guapes, des que entraves fins que sorties no paraven de dir-te guapa. En fi anar a comprar pa era com una teràpia i et feia pujar l’autoestima. El pa era bo, d’aquell fet a l’obrador interior, pastat potser a mà, enfornat allà amb llenya… i la coca de forner? Boníssima.

Carrer Virtut: l’olor pujava just per la finestra del menjador de casa. Ara fan crosants, ara madalenes, avui la coca se’ls ha socarrimat una mica…

Carrer Planeta: dels pocs que coien les coques que els portaves, i inclús pebrots i esbergínies o alguna espatlleta de xai. Feien unes coques de recapte boníssimes i els millors llonguets que mai he menjat. Vaig veure fins a tres generacions de dones despatxant: àvia, filla i neta: cadascuna diferent amb el tracte però totes grans professionals. A l’obrador els homes. Ara continua tot i haver canviat d’amos i d’aspecte continua i han canviat les coques de recapte per les típiques baguels neoiorquines, cosa de la globalització!

Vallfogona/Verdi: Olor dolça, olor de pa… Pa del dia. Recordo que anava a comprar el pa a primera hora i feia l’entrepà de l’esmorzar abans d’anar a treballar. Més tard va desaparèixer, ara hi ha una tenda d’informàtica oberta quasi les 24 hores.

Pl. Diamant: taullell de marbre, parets de fusta… El recordo de colors clars, com la farina, com la molla del pa. Fa uns anys van modernitzar-lo i perdé la gràcia.

Forn de pa Fortino: La mestressa era una senyora gran i un dia em comentava que quan es jubilés es perdria el forn. Per sort la seva filla i el gendre es van animar i van donar un tomb al negoci: van començar a fer pans i galetes de tot tipus amb farines i llavors diferents. El forn ha remuntat i ara és un punt de referència i de degustació de pans exòtics i galetes genuïnes.

Carrer Goya: És un forn que vaig descobrir camí de l’Escola dels nens. L’antiga mastressa era molt amable i es va vendre el forn a una noia molt polida que també ven al Torrent de l’Olla, on hi ha la Pepi que es desviu pel Sant Medí.

Quevedo amb Travessera de Gràcia: Quasi no hi vaig mai, però quan passo pel davant no puc evitar comprar alguna d’aquelles figuretes que fan amb pasta de pa: animals, arbres, cotxes, estrelles i llunes… i tot boníssim.

Darrerament han obert molts altres forns, la majoria escalfen el pa de panificadora. N’hi ha de bons i de dolents.

Al carrer Puigmartí hi ha el Panet el pa és excel·lent. El color de les samarretes de les dependentes em fa pensar que potser algun dia eren grogues…

A l’inici del carrer Verdi i a la Travessera han posat un MaxiPan i les catalanes que venen són boníssimes, la pega és que s’acaben depressa i a vegades ni arriben a casa!

Aquesta entrada ha esta publicada en Gràcia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s